De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
Llegeixo Setembre, octubre i novembre, de Joan Miquel Oliver (L’Altra Editorial, Barcelona 2014). És un dietari sorprenent on el polifacètic mallorquí fa una crònica de l’actualitat “a rebuf” d’un altre personatge singular, tant o més que ell: Miquel Riera, un escalador illenc, principal difusor de la pràctica esportiva anomenada psicobloc. Ara que Antònia Font és dissolta, enyoro l’univers Oliver i la lectura d’aquest llibre em fa companyia. Penso en aquell vers que deia “d’aquí a dos anys me retir”, en una cançó de Lamparetes: qui avisà no fou traïdor.
Al capítol III explica la lectura que va fer del llibre “Com guanyar amics i influir sobre les persones”, de Dale Carnegie. Una obra que es podria considerar l’abecé de l’autoajuda. Explica que el va folrar amb paper d’embalar: així podia llegir-lo en llocs públics sense haver-ho de fer d’amagatotis.
Salto de la butaca com si tingués una molla al cul. Me’n vaig a una prestatgeria on tinc unes poques dotzenes de volums. Busco uns segons i l’estiro: era de la meva tia Monttserrat i està en el mateix estat, tal i com me’l va regalar. És una edició de l’any 1955, en castellà. “Como ganar amigos e influir sobre las personas”, de Dale Carnegie. Traducció de Román A. Jiménez. Ediciones Cosmos. Barcelona – Buenos Aires. 27ena edició. També està folrar amb paper d’embalar. És un paper de regal, de Nadal. Hi ha unes boles, uns trineus, espelmes, avets, paisatges nevats, una enganxina que diu “Felices Pascuas” i una altra que diu “Turrones Picó Jijona”…Tot s’aprofita. No crec pas que el folrés per intimitat sinó per protecció de les cobertes.
A l’última pàgina diu que “se terminó de imprimir en Barcelona, el dia cinco de diciembre de mil novecientos cincuenta y cinco, en los Talleres Gráficos de Imprenta Moderna, París, 132”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ediciones Obelisco, de Barcelona, actualment publica noves edicions dels llibres de Dale Carnegie. Ara crec que no cal amagar-se per llegir aquests llibres, encara que els aires “nous” que es transpiren en segons quins àmbits deixin un tuf indesitjable de totalitarisme.
Atentament