De res, massa

Fa exactament disset anys, setmana amunt setmana avall, que vam fer una estada al Priorat. La meva muller estava embarassada del nostre fill i guardem un record magnífic d’aquell cap de setmana. En aquella època es vivia a la comarca una emergent revifalla de l’activitat vinícola. S’emprenien moltes iniciatives noves, apareixien nous projectes, es construien nous cellers i se’n rehabilitaven de vells i hi havia diners disposats a córrer riscos, a emprendre aventures de llarg recorregut.

Gràcies a un company de feina d’aleshores vam tenir ocasió de fer una visita a les instal·lacions de la cooperativa de Porrera, on Lluís Llach havia emprès un dels seus primers projectes enològics. La meitat de la capacitat i potència de treball de l’establiment estava a disposició de l’elaboració de les primeres anyades del mític vi Cims de Porrera. En plena verema (al Priorat encara es cull raïm, a aquestes alçades d’octubre), ens vam presentar allí i vam tenir l’extraordinària sort de trobar el senyor Josep-Lluís Pérez Verdú, en Martinet, col·laborador de Llach, que va ensenyar-nos el procés de vinificació i les entranyes del celler incipient. La seva explicació va ser una lliçó magistral de ciència vinatera i de coneixement i amor pel territori.

Disset anys més tard hem tornat al Priorat mineral, als amfiteatres de llicorella d’on neixen els més rics vins del món. Ahir a la tarda, a la plaça de Catalunya de Porrera, no m’ho podia creure: vaig veure arribar el senyor Pérez com si res. El vam saludar i vam conversar una bona estona. Ell no recordava la nostra visita de tants anys enrere però nosaltres no l’hem oblidada mai i li ho vam fer saber. L’entusiasme i la passió pel vi, per la didàctica i pel Priorat no li han minvat ni un mil·límetre. Per molts anys!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!