De res, massa

Faig parada a Llagostera, per dinar a Cal Degollat, al carrer de Sant Feliu, una fonda amb totes les de la llei. Menjars i vins, diu al rètol. M’acullen al menjador més lluminós i, quan ja vaig pel segon plat, arriben tres homes d’una edat que els permet ser jubilats, punt que la conversa que enceten em confirma. Seuen a la taula del costat i entenc que, un dia a la setmana, les mullers d’aquest trio van pel seu compte i ells també fan la seva.

Fan la comanda i comencen a evocar altres repassos que han fet junts. La conversa es mou a cavall del català i del castellà, amb major tirada cap a aquella altra llengua romànica.

-Que bé que vam dinar aquella vegada a Extremadura!
-¿En Montánchez? Ya lo creo, ya lo creo…
-Ha,ha,ha!
-Nos dieron un jamón riquísimo.
-Riquísimo. Molt bo.
-El chiringuito era curioso.
-Sí, com se’n deia?
-Ha,ha,ha!
-Pues no recuerdo exactamente, pero tenía un nombre relacionado con el aparato de abajo.

I, dit això, el comensal, amb l´index de la mà esquerra (amb la dreta hi sosté la forquilla) s’assenyala la zona genital.

(Havent dinat, no m’he pogut de fer un Google ràpid, de seguida que he tingut cobertura. Efectivament, a Montánchez, Cáceres, hi ha un establiment amb el curiós nom de (ehem) Pito Gordo).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!