He esperat uns dies per escriure aquest apunt. Perquè no volia plasmar les primeres sensacions que tenia en la prèvia de la prova mentre anava descobrint el nombre de participants, tones de material, periodistes, diners i tot allò que acompanya la prova. I també perquè volia esperar a que el ral·li (?) arribés a Àfrica,
No només ho diu la data del meu calendari. Avui és el darrer dia d’aquest seguit de festes i demà la majoria de la gent tornarà a la realitat quotidiana (excepte els que ja hi són). I això ja es nota en l’ambient.Ahir ja tenia constància d’aquest fi de festes amb un sopar que havíem
No s’han deixat passar ni els cent dies de gràcia del nou govern del pesident Montilla i sembla que ja tenim estratègies noves i les espasses a l’aire. Si més no, aquesta estratègia sembla més que viable de cara a les properes eleccions municipals i a mig termini per anar desgastant el govern de la
Tot i que amb retard, transcric un article de Jaume Patuel sobre el Fi d’any publicat en El Tot Mataró i Maresme, dins del seu espai Apunts psicològics. La intensitat i coherència del contingut fan que aquesta reflexió sobre la fi de l’any no sigui llegible només durant les dates anteriors a aquesta data celebrada
Ja hem deixat un altre any enrere, amb tot el que suposa. I com sempre, aquestes dates serveixen per veure que els anys semblen transcórrer com les fulles diàries del calendari. Sembla que fa quatre dies que recordo estar pendent de l’"efecte 200", l’entrada en vigor de l’euro, l’any de la intervenció quirúrgica que havia
Arribo a casa de la feina després d’una jornada tranquil·la tot i ser dissabte. La K m’ha bordat només sentir la porta, com sempre. En J, n’hi s’ha immutat i ha continuat ajagut a la catifa. També comença a ser habitual ara que s’apropa als dotze anys.La M està dormida al sofà amb la tele
Aquestes festes de Nadal han portat el que pot ser un gran regal per a la tan anomenada darrerament Memòria Històrica i el seu judici i posterior visió. Sempre he cregut que, de fet, es tracta de Memòries Històriques. El cas particular de cada persona amb qui la història hi té un deute.Aquest, és un
Com que no es pot polititzar sobre la nostra llengua ens haurem de fixar en la realitat social que viu actualment.Som un poble que ens sentim orgullosos de ser un punt de pas de cultures però també hem estat víctimes d’immigracions i falses conquestes migratòries al llarg de la nostra història que han impedit un
La nostra llengua ha tornat a ser víctima d’un nou entrebanc i amb poc temps ens hem resituat com fa vint anys o pitjor. Si volem defensar el català caldrà mobilitzar-nos plegats contra la imposició del règim espanyol.En el mateix dia es fa saber la fi del circuit català de TVE mentre Ràdio 4 sobreviu
La mateixa vida que va manllevar al seu poble directament o mica en mica amb el pas del seu règim. I, com tots els dictadors, ha marxat sense pagar pels seus crims davant la justícia.D’acord que Bachelet li ha negat els honors de cap d’estat però l’exdictador és vetllat per simpatitzants de L’Escuela Militar de
Acabo d’arribar a casa. El rellotge marca dos quarts i mig d’onze però no em sento gaire cansat. Ara tot just arribo del sopar del xat de Vilaweb. […] Ahir dissabte vam quedar trenta-tres persones unides pel lligam del xat de Vilaweb, en qualsevol de les seves sales, per sopar plegats. De totes les edats
Aquesta setmana serà recordada en les hemeroteques per la investidura del nou govern tripartit (o d’Entesa si es vol fer oblidar l’anterior). El govern del primer president de la Generalitat nascut fora de Catalunya i espanyolista. Evidentment, han passat moltes altres coses però la principal causa de resò a casa nostra ha estat aquesta. Remarcar
Sí. No calen més polèmiques sobre l’origen de Colom. Segur que si es coneix i confirma que el popular E.T. fou creat al nostre país tindrà un ressò més ampli i ens podrem donar a conèixer arreu.Aquest matí he llegit al diari gratuït Més Maresme que Joaquín Blázquez, dibuixant de còmics barceloní instal·lat a Premià
Havíem quedat per sopar plegats. Un d’aquests sopars ja típics i "familiars". Vaig arribar amb el vi que havia comprat, dubitatiu pel que en podien pensar la resta. Jo no en bec i no n’entenc. Per tant, em vaig guiar pel consell de l’amfitrió. Una barreja entre l’ajuda del dependent (que fou dependenta) i deixar-me