Acabo d’arribar a casa. El rellotge marca dos quarts i mig d’onze però no em sento gaire cansat. Ara tot just arribo del sopar del xat de Vilaweb. […]
Ahir dissabte vam quedar trenta-tres persones unides pel lligam del xat de Vilaweb, en qualsevol de les seves sales, per sopar plegats. De totes les edats i procedències. El sopar d’ahir es va diferenciar d’altres perquè cadascú portava un adhesiu amb el nostre nick, el nom de Vilaweb i la sala que visita habitualment. Bé, com una imatge corporativa d’empresa. Potser haurem de pensar en demanar que en Partal i Cia. ens esponsoritzin per a les properes kedades.
Després del sopar vam sortir a fer unes balleruques i prendre quelcom mentre alguns s’anaven disgregant amb el pas de les hores. Que si els fills, que si la cita del diumenge pel matí, el cansament, algú a la mani en contra del quart cinturó,… Finalment, hem quedat nou "supervivents" que hem decidit anar a esmorzar plegats un bon entrepà de pernil veient començar el dia i, d’aquests, sis hem acabat al pis fent la xerrada mentre acabàvem converses encetades el dia anterior.
El millor d’aquestes kedades és que són un exemple més de com un nick fred i artificial es transforma amb una persona de carn i ossos amb qui compartir idees gràcies a internet. Jo mateix, fa molt que no em connecto al xat, mesos, però quan m’avisen d’un sopar procuro no perdre-me’l perquè hi estic a gust amb aquelles persones que un dia vaig conèixer pel seu nick atractiu, per la conversa que hi vaig mantenir o per conèixer-les personalment en algun d’aquests sopars. Una vegada més, es demostra com internet pot ser una eina positiva si se’n fa un bon ús.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut,
com a promotor de la campanya "Jo també vull un estat propi", a la qual tan amablement et vas adherir, et proposo que afegeixis el teu bloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat). Moltes gràcies.
Xavier Mir