No s’han deixat passar ni els cent dies de gràcia del nou govern del pesident Montilla i sembla que ja tenim estratègies noves i les espasses a l’aire. Si més no, aquesta estratègia sembla més que viable de cara a les properes eleccions municipals i a mig termini per anar desgastant el govern de la Generalitat.
Els amors i desamors entre PP i CiU semblen entrar en una nova fase on s’obliden les visites al notari i el reiterat missatge de diferències i de voler oblidar els anteriors pactes (sobretot per part dels convergents). La nova situació política ho obliga. En cas contrari, ambdós es veurien fora de la participació en la política catalana.
Donat els darrers resultats electorals, amb un descens important de vots del PSC-PSOE que no li impediren continuar en el govern gràcies al traspàs de vots a ICV i la pèrdua minsa d’ERC, la lectura per a les municipals ha de ser diferent.
Si amb el temps que resta els socialistes no aconsegueixen millorar la imatge i, al contrari, la percepció de la famosa gestió de govern social no és bona per part del ciutadà, es podrà atacar l’alcaldia de molts ajuntaments amb un combinat conservador. S’ha passat de la simple possibilitat i rumor per convertir-se en un missatge amb veu ferma: Piqué vol un apropament entre els dos partits.
El polític popular insisteix en la seva crida als vells "col·legues" per no desaparèixer del mapa i per aprofitar el descontentament de la política del país per treure’n profit en les municipals. I no és una frase més en aquests dies força avorrits políticament. Ja s’ha passat a l’acció i s’ha fet de forma pública en un municipi com Mataró, on el PP ja s’ha ofert a CiU per a l’alcaldia i desbancar a un PSC-PSOE que hi governa des de la democràcia.
Suposo que les primeres reaccions convergents només ho veuran com a una possibilitat, fins i tot remota, però l’empeny de Piqué, les ganes de Duran i l’afany de protagonisme del "perdedor" Mas fan que aquesta unió no sigui tan utòpica. Temps al temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Personalment em sembla equiparable un pacte PP-CiU que un pacte PSOE-ERC, suposo que per alguns és tan saludable potenciar la malmesa iniciativa privada i potenciar els joves emprenedors com per altres aplicar polítiques de progrés i suport a la ciutadania més desafavorida. Com si una cosa, o l’altra, es pogués dur a terme sense sobirania, sense recursos, sense il·lusió.
Quina colla de pixamandúrries que són tots plegats,
Josep M
Primer de tot abans de reclamar la cortesia parlamentària dels cent dies de gràcia potser que recordeu la vostra poca cortesia democràtica d’impedir que el guanyador de les eleccions formar govern, i la poca cortesia d’arraconar CiU de tots els òrgans de direcció del Parlament, malgrat ser la primera força parlamentària. I voleu ara cent dies de gràcia? En nom de què? D’un savoir faire que vosaltres us heu passat pel cul?