Ismes

Arribo a casa de la feina després d’una jornada tranquil·la tot i ser dissabte. La K m’ha bordat només sentir la porta, com sempre. En J, n’hi s’ha immutat i ha continuat ajagut a la catifa. També comença a ser habitual ara que s’apropa als dotze anys.La M està dormida al sofà amb la tele engegada. Li dono la bona-nit i la deixo que continuï en el seu món oníric. Amb la cara de cansada que fa segur que qualsevol altra cosa serà millor.
M’arribo a la cuina i faig un moix per acabar d’omplir l’estomac, que sinó em despertaré amb el cos demanant-me un esmorzar desproporcionat.
Miro que no quedi brossa per llançar i endreço la roba. Ja tinc ganes d’agafar el llit per darrera vegada aquest any. Ai las, el cap d’any! Recordo que ja estem a trenta-un. La darrera fulla de la branca d’aquest any que acabem.
I de cop, no puc evitar-ho. M’entren ganes de despedir-me de la catosfera i felicitar l’arribada de l’any nou. […]
Aquests dies he tingut el bloc força inactiu. De fet, és una de les seves característiques. Reconec que no puc deixar de ser intermitent i quan prioritzo les meves tasques l’actualització del bloc queda en segon terme, com a mínim. Aquestes dates he tingut moltes idees que no he arribat a concretar en forma d’article i després ja he preferit llegir allò que deien la resta de blocaires, com passa sovint. Des de la Fira de Santa Llúcia, les tradicions nadalenques, el consumisme que envaeix aquestes dates, afers locals i vivències personals sobre aquest Nadal, alguna notícia política, fins arribar al malaurat entrebanc recent en el procés de pau al País Basc. Un procés on tothom digué que tindria moments difícils i que ara cal demostrar més que mai les ganes de mantenir primer el diàleg i, en darrera instància, no trencar el procés per part de TOTS. Potser alguna d’aquestes notícies es convertirà en article en un futur pròxim o bé quedaran en l’oblit substituïdes per d’altres. Però el que sí vull fer, tot i l’hora i les poques ganes de les meves neurones, és felicitar l’entrada del nou any a tota la colla de MésVilaweb.
Per això, crec que el millor missatge per transmetre allò que vull de forma generalitzada és el que vaig rebre en un SMS per part d’uns amics l’any passat en la festa de cap d’any. Aquest any tampoc no el passarem junts. Jo m’havia compromès fa poc en un sopar fora de la ciutat. Crec que és un dels millors missatges per la seva senzillesa però per les grans coses que vol transmetre. Us l’envio de tot cor a tots aquells amb qui compartim hores davant l’ordinador fins a arribar a crear un cert vinccle:

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!