Tot i que amb retard, transcric un article de Jaume Patuel sobre el Fi d’any publicat en El Tot Mataró i Maresme, dins del seu espai Apunts psicològics. La intensitat i coherència del contingut fan que aquesta reflexió sobre la fi de l’any no sigui llegible només durant les dates anteriors a aquesta data celebrada en la nostra societat sinó que també es pot aplicar diàriament per a mantenir el creixement personal d’un mateix. […]
Què dir de fi d’any?
Com celebrar-lo?
Amb qui celebrar-lo?
Les aparences enganyen. Cap d’any té dos sentits. És el final del 2006 i alhora l’inici del 2007.
I cap té un altre sentit: cap de taula, qui presideix?
Per tant, aquest cap d’any qui el presidirà en la vida d’una persona?
Certament, el el principi de realitat, que és un principi de psicologia dinàmica, cal acceptar la pròpia situació personal.
Les reaccions en poden ser moltíssimes. Des d’un cap d’any senzill i amorós fins a un de depressiu. Els fets s’imposen malauradament.
Per això, com deia: Bon Nadal interior, també s’ha de dir: Bon cap d’any interior.
I aquí sí que podem recordar el valor de la infantesa, dels primers anys de vida, àdhuc de l’adolescència. El valor del caliu familiar.
No tota "gresca" o "passar-ho bé" significa passar-ho bé interiorment.
Els anys no existeixen sinó que el que existeix és la continuïtat del temps.
El temps cronològic, de mesurar-lo, com és per exemple, els rellotges, no indica de cap manera, el temps subjectiu, el temps interior, el temps que es viu existencialment.
Aquest temps és totalment personal. I és el temps que val. però també pot portar a engany. També pot portar a no tenir en compte "el cronos", el rellotge.
Una equilibració entre els dos: temps objectiu i subjectiu porta a una bona celebració. I no és problema d’edat.
Cal tenir en compte que ocupar el temps cronològic pot indicar la por a l’angoixa, al buit a trobar-se amb un mateix. I això moltes vegades no es vol celebrar i d’aquí tanta gatzara o gresca. Fugida d’un bon cap d’any interior i humà.
I el bon cap d’any és per créixer, madurar i intentar viure caminant la felicitat.
Jaume Patuel i Puig
Psicòleg – psicoterapeuta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!