Ismes

No només ho diu la data del meu calendari. Avui és el darrer dia d’aquest seguit de festes i demà la majoria de la gent tornarà a la realitat quotidiana (excepte els que ja hi són). I això ja es nota en l’ambient.
Ahir ja tenia constància d’aquest fi de festes amb un sopar que havíem preparat amb els amics. Com treballava, vam quedar al sortir per anar a prendre quelcom i garlar. Per cert, hi van sortir tot de temes excepte les festivitats.
Aquest matí, trec els gossos després de despertar-me i al baixar l’escala em trobo el segon episodi de la sorpresa que ahir vaig descobrir en la porta de l’ascensor. Realment, les festes han acabat! O bé vivim en un món plegat d’hipocresia. Tots els desitjos de felicitat, glòria, salut, alegria i tot allò més que havia sentit aquests dies en l’escala es converteixen de cop en aquests dos cartells de missatges entre veïns que són incapaços de comunicar-se entre ells i usen la porta de l’ascensor enlloc de l’empatia i l’assertivitat. I crec que això només és un altre exemple de la manca de comunicació real que existeix actualment en la nostra societat.

Com que no sóc un fotògraf expert (de fet, no tinc ni càmera pròpia), deixo una mostra dels cartells en qüestió com arxius adjunts perquè es pugui entendre millor la doble sorpresa d’aquests dies. [Continua…]
Molts diran que és un problema que la gent es comuniqui constantment per missatges de mòbil o per internet (Ai, aquest jovent! Tirant de sms i Messenger…). Però crec que és molt pitjor que dos veïns no es puguin parlar a la cara per una ridícula situació en la recollida del diari.
En el cas concret, puc entendre el lloc triat com a taulell perquè
és visible per a tothom i és l’usat habitualment pels comunicats de
reunions d’escala o anuncis d’empreses sobre l’edifici (electricitat,
gas, aigua,…). On ja no arribo és en el canal escollit per
comunicar-se. Primer, perquè en l’edifici tots els veïns ens coneixem
d’anys. Però encara pitjor, perquè trobo infantil tant la proposta
inicial com la resposta.
A més, sembla donar una percepció de
l’ambient de tota la comunitat. Qui és l’autor del cartell resposta? La communitat? El veí del costat? Uns quants veïns? A primera hora de la tarda han vingut
la meva germana i el meu cunyat a dinar i el primer que han fet ha
estat preguntar-me pel bon rotllo interveïnal. No m’estranya amb
aquesta entrada…
I el pitjor de tot, algú té alguna cosa contra mi
i no ho sé? Algun dia em trobaré un cartell a la porta sobre els
lladrucs dels gossos? Molesto quan rego les plantes? A l’estiu puc
llegir a la terrassa en samarreta i pantalons curts? Molestarà aquest article?
No són bajanades.
Petites coses que molesten a algú poden anar convertint-se en una muntanya que, de
sobte, un dia exploten amb accions com aquesta.
Si no ens podem comunicar entre "coneguts" per simples situacions, com volem solucionar el món? Menys egoisme i donem una oportunitat a la col·lectivitat.

P.D.: Cal fer una puntualització sobre els cartells; I no parlo d’estils, material o sintaxi. Em refereixo a que en l’edifici TOTS sóm catalanoparlants.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!