Com que no es pot polititzar sobre la nostra llengua ens haurem de fixar en la realitat social que viu actualment.
Som un poble que ens sentim orgullosos de ser un punt de pas de cultures però també hem estat víctimes d’immigracions i falses conquestes migratòries al llarg de la nostra història que han impedit un millor desenvolupament de la nostra cultura.
Defenso la integració d’altres cultures en la nostra vida per enriquir la que pugui sorgir però no ens deixem enganyar per la la conquesta subliminal. […]
Avui en dia, un dels dilemes de la cultura és la diferència entre quantitat i qualitat. Òbviament, en un país normal hauria de dominar la qualitat i la divulgació però la nostra situació real és ben diferent. Una mostra d’això la trobem en un article de El Mont sobre les conseqüències del continu descens de l’audiència a TV3. Diguem-ho clar i sense vergonyes: si no plantem cara a la situació actual l’idioma de l’imperi ens anul·lar en poques dècades. Si el poble vol continuar mantenint la seva llengua i cultura, haurà de ser amb la unió d’esforços perquè tot i la defensa de la llengua per part del pesiden el dia de la seva investidura, els fets ja mostren el contrari. Sembla paranormal però ens trobem gairebé com anys enrere quan no es disposava de llibertats.
Un exemple d’aquesta situació la mostra avui mateix la premsa, només un de cada sis llibres exposats en gran llibreries és en català . Podem deixar de banda la salut de la literatura catalana. Aquí només es reflecteix el poder comercial dels grans grups que disposen de les gran àrees com a centres de comercialització (no cal comentar la situació del català en els mitjans audiovisuals!). Una vegada més, el català es troba en inferioritat. Només salvat pel comerç tradicional, opció d’aquells que busquem productes més especialitzats. Perquè les traduccions són les mateixes però les tirades, el preu i les dates de llançament varien. I això emprenya. De la mateixa manera que em dirigeixo a un comerç en particular perquè hi trobaré un llibre de poesia o un assaig que no es troba entre els "top ten" de les grans àrees, cercar un llibre en català també s’està convertint en una especialització fora de les dates de Nadal i Sant Jordi. Però, ai las, si ara s’implantaran més hores en castellà perquè es veu que els nens catalans parlen fatal aquesta llengua, com volem crear hàbits de lectura perquè de més grans es potenciï la llengua en català? Altra vegada ens trobem sols i sense eines per ajudar un dels nostres trets identitaris, tot i que la morsa riallera del govern ho vulgui dissimular amb el seu joc de paraules.
I lligat amb el tema de la situació de la literatura en català recordo un escrit recent molt interessant d’en Pere Meroño sobre l’assaig Màrqueting lingüístic i consum, on se’ns mostra com el màrqueting lingüístic pot aconseguir despertar el desig, voler alllò que els coneixements transmeten. En definitiva, que es llegeixi més en una llengua determinada gràcies a com es ven el producte. Però piquem altra vegada en la mateixa pedra. En una societat on es pot fer vida en castellà i on inclús és difícil desenvoplupar-se en català en alguns sectors quotidians (Qui li diu al cap de la feina que li parli en català, eh?) aquest màrqueting encapçalat per grans empreses estatals anirà destinat al major públic potencial. O sigui, el castellà.
Per tant, sempre ens trobem sense mitjans idonis, comercials o polítics, hem de lluitar contra les imposicions del castellà i el francès i només cal cercar en la imaginació i la tossudaria si volem tirar la nostra llengua endavant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El català es mor, simplement, per manca de parlants. Avui els catalans – en el sentit políticament incorrecte del terme – som una minoria ètnica en el territori del que havia estat el nostre país, i aquest és el fet més rellevant. Diu que de cada 6 llibres exposats a les llibreries, un és en català. Doncs Déu n’hi do, perquè els llibres en català comprats i llegits deu ser un de cada 60.