tempus fugit

D’un any per altra, arribades les primeres calorades que ens fan témer les pitjors, tu, no canvies de costums; rere els porticons col·locats en pont i la reixa dissuasiva perquè no fotis el camp cap al carrer i damunt la casolana amplària de l’ampit finestral, passes llargues hores del dia dormint com un tronc que, en el teu cas, si traduïm de la dita castellana, seria dormint a pota solta.