tempus fugit

Doncs si 195 països ens fan creure que s’han posat d’acord a París per prendre mesures controladores de les emissions de gasos contaminants de l’atmosfera terrestre, ja podem posar la mà al foc que només ens la socarrimarem una mica, pel fet que, a partir de no res anys, la migració de pobles sencers no només es limitarà al bel·licisme institucionalitzat sinó que serà fugint de les zones engolides per mars i oceans o de les desertitzades per les constants sequeres.

Pertànyer o no als països rics no serà eximent de sortir indemnes de catàstrofes ecològiques, la descendència de la població de la península Ibèrica també patirà les conseqüències migratòries o immigratòries gràcies al fet que, paradoxalment, l’ascendència en part també ha estat la culpable de tot plegat, i nosaltres, badocaries de mena, estem fent de pont mirant-ho, la majoria egoistament per enriquir-nos, i una minoria, sovint impotent veient com aquells pocs visionaris del desastre ecològic i humanitari que protestaven, primer se’ls ignorava, després se’ls silenciava mediàticament fins a arribar a l’extrem de reprimir-los contundentment com en el cas de les cimeres dels grans mandataris del G8 o del Club Bilderberg o també la més recent a la capital francesa.

Amb optimisme però hem de celebrar els acords de la cimera de París i, conscients de la seva transcendència, malgrat tractar-se (segons ja algunes veus creïbles) d’un foc d’encenalls, tal vegada seria l’hora d’enfilar l’agulla començant per casa enderrocant d’una punyetera vegada la baluerna del parell d’hotels de Son Bou que es mantenen il·legalment dempeus a un pam del litoral marítim i al costat de les restes d’una basílica paleocristiana, exhibint desafiant any rere la seva il·lícita presencia, és a dir, fotre’ls a terra recuperant l’espai dunar encara que només sigui per fer honor, sense que ens caigui la cara de vergonya, a la candidatura de la Menorca Talaiòtica perquè se la consideri patrimoni de la humanitat.