reconfortants 60-70 d’una càmera digital

Un assolellat dia de l’última tardor, reconfortava veure algú contemplant la panoràmica sense fer l’esforç d’estirar els braços subjectant una càmera fent-se autoretrats.
Aquell jorn primaveral, reconfortava veure bicicletes de seient, manillar i porta farcellet d’estructura clàssica, recolzades amorosament a l’encalada barana del mirador que alhora serveix de repòs, conversa i punt d’observació del panorama marítim.
Caient en la temptació de fotografiar, reconfortava veure sobretot i per damunt de tot, que el fet d’anar en bicicleta, per algú, no signifiqués caure en l’esclavitud de la moda d’anar amb indumentària específica professional del ciclisme.
Però tal vegada, allò que en realitat reconfortava, era que, amb una mica d’imaginació, com si el temps no hagués passat retornaves als anys 60 o 70…, buf!, mare meva, del segle passat!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *