Dilluns al vespre vaig assistir al sopar de cloenda de temporada de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. El que segueix a continuació és l’acta que va aprovar, per unanimitat, la Junta de Govern de l’entitat vallenca en què decidia atorgar-me el títol de Casteller honorífic, un guardó que en els seus més de dos-cents anys
De vegades sembla que no vulguem aprendre la lliçó i que fem mans i mànigues per no fer quedar malament el refrany popular que diu que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Dues? I tres, i quatre…, i anar sumant. Dic això perquè no entenc com a hores d’ara
Davant la polèmica sorgida per l’ús del PowerPoint al Parlament de Catalunya apareguda avui al diari El País, m’agradaria fer algunes matisacions i expressar la meva opinió: 1) Personalment estic plenament a favor d’utilitzar les noves tecnologies en política, i per tant, sóc partidari de fer servir totes les eines informàtiques, PowerPoint inclòs, que faciliten
Avui dotze diaris han publicat el mateix editorial, fet que no té precedents en la política i en el periodisme a casa nostra. Són “El Periódico de Catalunya”, “Avui”, “El Punt”, “Segre”, “Diari de Tarragona”, “La Mañana”, “Diari de Girona”, “Regió 7”, “El 9 Nou”, “Diari de Sabadell”, “Diari de Terrassa” i “La Vanguardia”, que
Vull felicitar públicament a Televisió de Catalunya per la decisió de portar a la pantalla Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, un dels escriptors més brillants i exportats del moment. I vull aprofitar aquest exemple de producció pròpia de qualitat amb un èxit d’audiència espectacular per reivindicar el model de comunicació audiovisual del que
Ja fa vint anys —o només fa vint anys, perquè la percepció del temps és molt subjectiva— que va caure el mur de Berlín. Més que caure, va ser enderrocat pel triomf de la raó i l’ànsia de llibertat. Va ser un fet que, sens dubte, va canviar el món i va transformar Europa, i
Davant dels esdeveniments viscuts a Catalunya els darrers dies i que han provocat que la percepció que els ciutadans tenen de la política, dels polítics i també de les institucions, hagi caigut en els nivells més baixos de valoració des de la recuperació de la democràcia, proposo recuperar la tradició de trobar espais comuns de
Fa uns dies vaig pronunciar una conferència al Círcol de Reus, a casa. Em venia molt de gust, fer-ho. I no només això, vaig passar-m’ho bé parlant i intercanviant opinions de la meva ciutat amb els assistents; de com ha evolucionat Reus, del passat que ens enorgulleix a tots i del que voldríem esborrat per
La segona edició dels Premis Blocs Catalunya 2009 va ser un èxit rotund. Amb només un any de vida, aquests guardons que reconeixen la creació i manteniment de blocs en català són avui ja el referent de qualitat de la producció blocaire del país. La ciutat de Vic va acollir divendres l’acte de lliurament de
Avui fa exactament 17 anys que vaig deixar de fumar i va ser una de les millors decisions que he pres al llarg de la meva vida. Recordo perfectament la data, el moment vital i tot el procés. Recordo com que em va costar fer-ho i recordo, també, com vaig patir. Abandonar un hàbit com
El factor humà, el llibre de John Carlin que parla de Nelson Mandela i el partit de rugbi que va ajudar a construir la nació Sud-africana, va ser una de les lectures que vaig recomanar aquest estiu. Després de devorar-lo en pocs dies vaig pensar que feia temps que no m’emocionava tant llegint i era
Hi ha biografies que per la seva transcendència històrica semblen destinades a esdevenir pel·lícules. Hi pensava a Bellprat, on he assistit a l’acte d’homenatge de qui va ser la primera alcaldessa escollida democràticament a Catalunya. Es deia Nativitat Yarza, i fa setanta-cinc anys va ser elegida alcaldessa encapçalant la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya. La
El guàrdia de seguretat de Catalunya Ràdio sempre és molt amable. Obre la porta de vidre i entrem per anar a l’Oracle, el programa que dirigeix i condueix el Xavier Grasset. El Xavier és un referent del periodisme de Catalunya tot i la seva joventut. El vaig conèixer fa molts anys en ambients teatrals i
“Si venia la més petita retallada de l’Estatut de Catalunya l’havíem de defensar com fos, perquè a la que deixéssim tocar un fil de roba de la llibertat de Catalunya, de mica en mica l’aniríem perdent tota i foren inútils tots els esforços de tantes generacions com han hagut de fer per arribar a l’Estatut
Fa pocs dies vaig publicar un article al Tribuna en què explicava que si el Tribunal Constitucional fa una nova interpretació o toca una sola coma de l’Estatut que van aprovar el Parlament de Catalunya i les Corts Generals de l’Estat, i que després va ratificar en referèndum el poble de Catalunya, estarà atemptant contra