El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Fa disset anys que ho vaig deixar!
Avui fa exactament 17 anys que vaig deixar de fumar i va ser una de les millors decisions que he pres al llarg de la meva vida. Recordo perfectament la data, el moment vital i tot el procés. Recordo com que em va costar fer-ho i recordo, també, com vaig patir. Abandonar un hàbit com el tabac és un procés llarg i difícil perquè, a hores d’ara, -disset anys després- en alguns moments encara tinc ganes de fumar.
Però també afirmo que la meva vida ha guanyat moltíssim en qualitat, valoro molt més determinades coses i estic convençut que la meva esperança de vida ha crescut. Sé que cada persona és un món i que no a tothom li serveix el mateix mètode, però deixeu-me explicar com me’n vaig sortir.
Aquests són els passos en forma de decàleg:
1. Agafar consciència de la teva dependència. I que aquesta dependència et mata poc a poc.
2. Descobrir que pots viure millor, que guanyaràs molta qualitat de vida.
3. Prendre una decisió irrevocable, aquell dia em deixaré de fumar i no tirar-se enrere. No hi ha cap excusa, per molt que ho pugui arribar a ser, prou bona. Jo ho vaig fer el 5.10.92.
4. Saber què representa fumar i quines conseqüències té. Recordo perfectament que una de les coses que més em va impressionar va ser els molts metres de carretera (quitrà) que m’havia menjat al llarg de la meva vida.
5. Preguntar-te quanta gent, alguns d’ells bons amics, ens han deixat per culpa del tabac. Els casos de càncer, les angines de pit…
6. Vida sana. Molta aigua, fruita i verdures.
7. Tot el suport moral i psicològic per reforçar la decisió.
8. Saber que aquesta és una decisió per a tota la vida, que et perseguirà tota la vida i que sempre has d’estar atent i mentalment alerta per no tornar-hi a caure. Combatre l’amenaça encara que no fumis.
9. Que no et sàpiga greu explicar-ho i donar exemple. Al cap i a la fi, transformem l’explicació en compromís públic.
10. Ser conscient que al llarg d’una part de la nostra vida, en tant que fumadors, no només ens hem perjudicat a nosaltres mateixos sinó que hem fet mal a altres persones amb el fum i la nostra actitud.
No és fàcil, en sóc conscient. Però és necessari. I d’això n’estic segur.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
o potser 4, la veritat es que no recordo. Així com no recordo fós un procés massa complicat i dolorós.
La veritat es que em va costar força decidirme pero una vegada presa la decisió va ser un procés d’una setmana, sense ferits, sense plors.
Lo que realment em va donar la força va ser pendre conciencia de que el tabac et domina, controla cada moment de la teva jornada. Una reunió de feina, el trajecte des de la oficina al parking, 2 “calades” minuts abans d’entrar al aereoport.. tot absolutament tot.
Fins i tot aquella contesta que et surt sense pensar quan el teu fill, encara petit, reclama que l’agafis a coll: ara no puc, estic fumant!
Gracies per compartir-ho!
moltes felicitats ets una persona molt valenta !!!
salut
I també convençuda que va ser una de les millors decisions de la meua vida.
Ara estaria bé que realment es prohibís fumar als espais públics, per ajudar els fumadors a deixar-ho, i per no fer-nos patir els fums als (ja) no-fumadors…
Però una prohibició de veritat, sense excuses i absoluta. Com de país desenvolupat, vaja…
Ja fa dos mesoso i realment m’ha costa però segons la teoria del meu metge (perquè m’he ajudat d’un professional) amic Ernest, no estàs curat!
Mentre continuis contant i recordant en possitiu el tabac no estràs curat!!!