El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
?Reus, París, Londres… i Shangai, i Nova York, i Tòquio, i Frankfurt,…?
Fa uns dies vaig pronunciar una conferència al Círcol de Reus, a casa. Em venia molt de gust, fer-ho. I no només això, vaig passar-m’ho bé parlant i intercanviant opinions de la meva ciutat amb els assistents; de com ha evolucionat Reus, del passat que ens enorgulleix a tots i del que voldríem esborrat per sempre més, i d’un futur que només depèn de nosaltres. Vaig voler que fos una xerrada en positiu i encoratjadora. Fer veure als reusencs i a les reusenques que han de creure en el potencial de la ciutat, que cal superar fronteres i que, per assolir-ho, hem d’obrir-nos al món. I també ens cal demostrar sentit territorial, entenent-lo com a espai d’interès comú per sobre de rivalitats partidistes o entre poblacions.
La conferència, que portava per títol “Reus, París, Londres… i Shangai, i Nova York, i Tòquio, i Frankfurt,…”, volia provocar, tot just, una àmplia reflexió al voltant de la internacionalització com a fenomen indispensable per créixer i per ser algú en el món. D’aquí que evoqués l’exemple de Reus al segle XVIII quan gràcies a la indústria de l’aiguardent va situar-se en pocs anys com la segona ciutat del Catalunya. Avui ens cal trobar allò que va representar l’aiguardent per a Reus al segle XVIII.
A continuació penjo l’enllaç en el què, els que ho vulgueu, podeu llegir íntegrament la conferència del Círcol “Reus, París, Londres… i Shangai, i Nova York, I Tòquio, i Frankfurt,…“.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Esta és també la dita popular d’esta ciutat de Plana Baixa què posà a les taules de tota Europa les seues taronges des del seu port a principis del s. XX
La posada en escena de la
sociovergència desvergonyida a Santa Coloma es motiu suficient per
trencar amb tots aquests “xoriços” que alhora no han parat de
fastiguejar-nos tot i la nostra leialtat amb el pacte de govern. Fem
caure el govern i que hi hagin eleccions anticipades! Ara en calent i a
veure si la ciutadania continua hostatge de la sociovergència.
Endavant!
… I si veiem que el comerç per ell mateix ja no té prou força per fer crèixer Reus, doncs cal pensar en que experiments, com el centre comercial que s’ha d’obrir on era l’antiga Fira de Reus, s’han de transformar no en un centre d’atracció (com ha passat amb el mitjanament fracassat Centre Comercial El Pallol), sinó en un centre de sinergies… O sigui, crec que al centre comercial de Metrovacesa no s’ha d’aplicar el model Corte Inglés (ja n’hi haurà un a Tarragona, si escou escou, que hi farem), sinó el model Illa Diagonal (sí, superfície comercial, però també superfície per a oficines i empreses de serveis)…
… I aquests serveis no s’han d’adreçar ni a la ciutat de Reus ni al Camp… Han d’anar més enllar i mirar a oferir serveis a tot Catalunya i a on toqui… Oferir un espai per a que les activitats professionals del segle XXI, com la informàtica, el disseny, el comerç internacional, i d’altres, trobin un espai, en un territori que els aporta el capital humà que necessiten, on poder desenvolupar la seva activitat econòmica reduint el cost del metre quadrat de lloguer d’oficina que estan pagant per les seves oficines a Barcelona o a Madrid…
A veure si, ara que encara estem a temps, algú ho escolta…