El bloc d'Ernest Benach

Dilluns al vespre vaig assistir al sopar de cloenda de temporada de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. El que segueix a continuació és l’acta que va aprovar, per unanimitat, la Junta de Govern de l’entitat vallenca en què decidia atorgar-me el títol de Casteller honorífic, un guardó que en els seus més de dos-cents anys d’història només havien concedit a dues persones més, a l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i a l’insigne poeta català Miquel Martí Pol. Per tant, com els vaig dir a ells, l’honor és meu. Gràcies Vella!

Concessió del títol de casteller honorífic de la Colla Vella dels Xiquets de Valls al Molt Honorable President del Parlament, Sr. Ernest Benach i Pascual

Fa un segle, i no diem ja dos segles, poc –o gens- s’haurien imaginat els nostres avantpassats que arribaria un dia en què un casteller exerciria una de les més altes magistratures del nostre País. L’evolució de la societat, però també l’expansió, la popularització i el reconeixement que avui tenen els castells i les colles castelleres tampoc no tenen res a veure amb la d’aleshores. Aquelles colles castelleres formades principalment per homes de Valls i del Camp de Tarragona; gent senzilla i humil, que quan es tractava de fer una celebració ho feia de manera un xic arrauxada, fruit del seu caràcter, de la seva manera de ser i de viure, també han/hem canviat molt. Se’ns qualificava com a: “gent del Camp, gent del llamp!”. I, en certs aspectes, potser encara ho som.

Com dèiem, tot ha evolucionat: la societat i les persones. I també els castells. Amb els anys, els castells han anat millorant en estètica i en participació. I s’han expandit; s’han expandit molt. Bona part d’aquesta actual expansió –s’ha dit moltes vegades- es va iniciar cap a finals dels anys setanta del segle passat i, sobretot, a partir d’aquell Santa Úrsula de 1981 en què la Colla Vella dels Xiquets de Valls trencava el sostre casteller de la centúria portant a plaça el primer castell de nou del segle XX.

En aquella jornada memorable, un dels nombrosíssims espectadors que hi havia a la plaça del Blat, molt a prop de la pinya de la Colla Vella, era un jove reusenc, afeccionat als castells que, junt amb altre gent, mirava de tirar endavant una colla castellera a la seva ciutat. Aquell jove, d’orígens vallencs, quan es va voler informar o demanar algun tipus d’ajut en aspectes castellers, va acudir a la nostra Colla. El fibló casteller que li va encomanar l’avi Pascual, un afeccionat vallenc que no dubtava en venir a peu des de la capital del Baix Camp per veure les nostres actuacions castelleres, va calar-li profundament. L’esperit de casteller l’ha mantingut i l’ha exercit, com a Xiquet de Reus i també com a President del Parlament. I creiem no equivocar-nos si diem que el seu concepte del fet casteller coincideix pregonament amb el de la Colla Vella.

Més enllà d’aquests motius, però, valorem el paper que des d’una de les dues més altes instàncies del nostre país ha desenvolupat a favor dels castells. Així mateix, li valorem ser un interlocutor sensible i receptiu a les qüestions que, com a Colla Vella, hem sotmès a la seva consideració. En conseqüència:

* atès que en l’exercici del seu alt càrrec ha estat un ferm defensor del fet casteller;

*atesa la seva actitud decidida a l’hora de contribuir a l’impuls definitiu del projecte del Museu Casteller a la ciutat de Valls;

*per haver estat un dels principals impulsors de la candidatura dels castells a ser declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO;

*i per la col·laboració que sempre hem trobat, be enaltint amb la seva presència els diferents actes als quals l’hem convidat, be recolzant projectes que la Colla Vella s’ha plantejat o en els que estava treballant,

la Junta de Govern de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, en la reunió del passat dia 1 de desembre va acordar, per unanimitat, concedir el títol de Casteller Honorífic de la Colla Vella al Molt Honorable President del Parlament, Senyor Ernest Benach i Pascual.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!