El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
El factor humà
El factor humà, el llibre de John Carlin que parla de Nelson Mandela i el partit de rugbi que va ajudar a construir la nació Sud-africana, va ser una de les lectures que vaig recomanar aquest estiu. Després de devorar-lo en pocs dies vaig pensar que feia temps que no m’emocionava tant llegint i era una experiència que volia compartir. Perquè El factor humà és això, un llibre d’emocions. D’emocions i de fortes conviccions socials i polítiques per posar fi a l’odi racial enquistat des de feia segles i unir en un mateix projecte de país les dues grans poblacions: els blancs afrikaners descendents dels boer; i la majoritària població indígena. (…)
John Carlin, sens dubte una de les millors plomes del periodisme actual, aconsegueix transmetre en tot moment la calidesa, la determinació, la intel·ligència i els grans valors espirituals i humans que emanen, com si es tractés d’una font natural, d’aquesta persona monumental que es diu Nelson Mandela. El líder sud-africà va ser el gran pare que va guiar el poble, sense distincions de races, a la plena llibertat. Però també és cert que el camí que va prendre Mandela no hauria arribat enlloc si en aquell moment històric no hagués trobat la complicitat i la implicació de gent que pensava com ell, que creia ens els mateixos valors, que volia el mateix país, ja fossin blancs o negres.
El factor humà analitza la desconfiança entre dues poblacions desconegudes malgrat viure en el mateix país i en les mateixes ciutats, evoca els odis i els temors acumulats durant segles, però, sobretot, parla de la generositat extrema, del perdó sincer, de la comprensió mútua, de l’agermanament que semblava impossible, del fer taula rasa per començar a construir una nova nació, una gran nació.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa només tres dies ens vam fer fotografies de família en l’entrega de premis Blocs de Catalunya.
En el seu article, Sr. Ernest, parla del factor humà, de conviccions polítiques i socials i, molt important, d’emocions. Trobar un polític que parli d’emocions i que mostri les seves fotografies personals al món no és habitual. La meva intuició em diu que és una persona humana.
Divendres vaig parlar d’un dels meus somnis: millorar aquest món amb persones responsables i intel.ligents emocionalment.
Tenir polítics humans em fa pensar que el somni és possible.
No serà fàcil, ni ràpid, però POSSIBLE!
Gràcies per compartir amb el món idees, emocions, gustos, maneres de fer,…