Diari d'un Culer

Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol

16 de novembre de 2005
L´entorn
1 comentari

Els dirigents que odien el futbol

La persecució a Messi està arribant a uns nivells de baixesa inaudits. La Liga, comandada per Florentino Pérez, va provant dia rere dia fórmules estrambòtiques per impedir que un noi de 18 anys, del futbol base del Barça i nacionalitzat espanyol, pugui jugar a Primera Divisió. No els molesta que sigui juvenil o professional. Que sigui assimilat o espanyol. El que realment els molesta és que en Leo sigui tan bo. I, sobretot, que sigui del Barça.

No deixa de ser curiós que els dirigents d’això que anomenen `La lliga de les estrelles’ facin tot el possible per impedir que les estrelles estiguin sobre els terrenys de joc. És una de les noves aportacions de la caballerosidad y el noble señorio del sr. Florentino Pérez.

Sóc incapaç de pronunciar-me sobre la legalitat de l’assumpte. I sóc incapaç pel meu desconeixement de les lleis i perquè em sembla absurd pensar que existeix algun tipus de lògica jurídica on aferrar-se en món ple de comissions, comitès, i altres estaments on ningú sap si els que hi son treballen, però on està clar que tots cobren.

En el que portem de temporada, els perseguidors del bon futbol han apel·lat a tot arreu i, per sort, Messi continua driblant a rivals cada diumenge. Consideren que s’ha vulnerat la llei i ho repeteixen una i altra vegada sense ser conscients que les lleis existeixen per ser justes i no per tallar les ales als joves cracs del futbol mundial.

Però en Leo seguirà fent allò que sap fer. Jugarà, marcarà gols, regatejarà i ens obligarà a treure el pitet a tots aquells que estimem el bon futbol. Mentrestant, els buròcrates panxacontents que habiten en els obscurs despatxos de Madrid, poden continuar cercant fórmules per aferrar-se a la cadira.

Quina desgràcia haver de patir uns directors de museu que dediquen el seu temps a privar-nos dels artistes.

  1. Per fi reflexiones una mica sobre Messi! Ja fa temps que ho esperàvem. No sóc gaire amant de sobredimensionar el paper dels jugadors hiperprofessionalitzats del Barça, posant els seus interessos particulars sobre els del club. Però Messi és a part. Porto 30 anys vivint el Barça i mai havia vist un talent tan diferent a tot en un nano tan jove i sortit de les divisions inferiors del club.

    Sóc dels que penso que l’etapa Gaspart fou especialment nefasta en el terreny esportiu perquè els que van decidir foren uns ineptes (Van Gaal, Reixach, Serra Ferrer, Minguella). Però el qui va comprar el bitllet Buenos Aires- Barcelona a aquell nano de 13 anys, mereixerà ser recordat durant molt temps.

    Com porta la pilota controlada a tota velocitat! Mai se sap què farà! És totalment imprevisible en la seva genialitat. Com enfila cap a porteria!

    Messi és la bellesa del futbol en estat químicament pur. I és nostre. Malgrat el que maquini "el ser superior"… Que n’aprengui!!!!!!!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!