El resultat d’ERC en aquestes eleccions ha consolidat l’independentisme republicà com el 3r espai central de la política catalana. ERC torna a tenir un paper central en la governabilitat de Catalunya i ara, com ahir, com sempre, Esquerra tornarà a posar l’interès nacional per endavant de l’interès partidista. Aquestes són les claus per a què Esquerra
Porto 4 dies sense escriure al bloc. Us podeu imaginar perquè. La vida d’un secretari d’organització en campanya és dura. Molt dura. Un promig de 4 hores de son diàries, doble jornada (la professional, a l’IES, la política, a tot arreu) i els meus fills preguntant-se si el pare tonrarà a casa algun dia… Avui,
M’haureu de disculpar, però avui faig un post des de la deformació "professional". Un secretari d’organització ja ho té això, també es mira la campanya des d’un punt organitzatiu i en treu conclusions… Ahir, a la pràctica, era el darrer dia de campanya. O, almenys, el darrer dia en què els partits polítics podíem fer "grans
De vegades, la 2a divisió de la campanya electoral també té els seus alicients. Més enllà dels grans actes que surten a la tele, els partits també ens la juguem en categories "inferiors". I, dic "inferiors" només per les dimensions del terreny de joc, que no pas per la passió que hi posem els "jugadors" i
Més que un post, dues consignes. Amics i amigues. Republicans i independentistes. Estem en plena remuntada, a molta bona gent li està caient la bena dels ulls. Només ens cal un petit esforç final: – Vine diumenge a les 12h al Palau de la Música – Parla amb 5 amics i amigues i anima’ls a votar
El mètode científic forneix una eina de coneixement basada en la comparació de les hipòtesis amb la realitat experimental. Amb aquest mètode, la ciència ha arribat a explicar l’Univers fins a 10 elevat a – 43 segons després del Big Bang. Increïble, oi? En canvi, en política el mètode científic falla estrepitosament: un pot afirmar
Sense oblidar l’aforisme demoscòpic per excel·lència: "les úniques enquestes que em crec són les que he manipulat personalment", vull fer un darrer comentari de la darrera fornada d’estudis d’opinió electoral apareguts fins avui… Estem en la recta final de campanya i els mitjans s’afanyen a treure la darrera racció de carnassa pels amants dels pronòstics
Catalunya ha viscut un procés de reforma estatutària que ens havia de portar a un futur millor, a un futur més interessat en el benestar dels catalans i les catalanes. I no ha estat així. La conferència que en Josep-Lluís Carod-Rovira va pronunciar el passat 3 d’octubre portava per títol: "El futur que ens interessa". Crec que
Sembla ser que la pregunta que més interessa en aquesta campanya és "amb qui pactarà ERC?". Saura i Mas la plantegen insistentment. Piqué i Montilla s’hi refereixen de tant en tant… Com podeu veure, aquesta és la pregunta que més interessa plantejar als candidats de l’establisment. No és d’estranyar que l’interès de la ciutadania en
Diu l’aforisme que només cal fer cas de les enquestes que un hagi manipulat personalment. Sense oblidar aquesta màxima, us ofereixo un breu comentari sobre la enquesta apareguda avui al diari "SU PAÍS". L’enquesta definitiva la tindrem, sens dubte, el dimecres primer de novembre. Però, mentrestant, els malalts de política anem llegint els estudis d’opinió per anar fent
Les joventuts de la formació eco-eco-eco sociata, sostenible i feminista, han presentat una campanya adreçada al públic jove: "Folla’t a la dreta. Fes-t’ho amb iniciativa" No vull pensar que les JERC haguessin tret una campanya similar: "Folla’t Espanya. Fes-t’ho amb l’esquerra" Segurament hauria intervingut ja la COPE, el Mundo, la SER, la Fiscalia i la
El premi FAD reconeix la qualitat d’un espai públic emblemàtic de la Vila de Gràcia: la biblioteca Jaume Fuster. És un reconeixement als autors del projecte i, també, a la sensibilitat del Districte de Gràcia per tenir un equipament públic i de qualitat. Un equipament "republicà". Enhorabona a Josep Llinàs i Joan Vera. Enhorabona, també a
Uns dels fils argumentals del discurs convergent en aquesta campanya és la disjuntiva entre un president català i un president espanyol al capdavant de la Generalitat, la disjuntiva entre Catalunya i Espanya. Encara vull creure que a CiU resta una ànima sobiranista i no només el sector negocis. Fins i tot, puc acceptar la sinceritat
Només un apunt sobre els estats d’ànim d’aquest inici de campanya. Els polítics no hauríem de semblar gent enfadada, ni ser especialment grisos, pedants o prepotents. La veritat, aquest inici de campanya només estic trobant polítics enfadats (Montilla, Madí, Duran), polítics grisos (Montilla, Saura), polítics pedants (Saura, Piqué) i polítics prepotents (Mas, Mas i Mas)…
L’estratègia de campanya de CiU em té totalment desorientat. Hi ha alguna cosa que no quadra. D’una banda, les enquestes presenten CiU com el cavall guanyador. D’una altra banda, CiU actua com si hagués de remuntar a tota costa. Quina percepció serà la bona? Els manuals de campanya recomanen sempre que, si la teva candidatura és