En aquests dies de pacte, algunes forces polítiques es reclamen com a guanyadores de les eleccions del passat 1 de novembre. És legítim que ho facin, estem en mig de la dialèctica política i sembla que tot pot ser cert si així ho afirmem. Però, la veritat és una altra.. El títol d’aquest post us
De nou, la gent d’ERC ha donat una lliçó de fortalesa. – El nostre electorat no ho tenia fàcil, després de la decepció de l’Estatut i en mig d’una campanya electoral molt dura, sense amics mediàtics. – La nostra militància ha tornat a donar la cara per Esquerra, treballant durament, amb una il·lusió renovada. –
El resultat d’ERC en aquestes eleccions ha consolidat l’independentisme republicà com el 3r espai central de la política catalana. ERC torna a tenir un paper central en la governabilitat de Catalunya i ara, com ahir, com sempre, Esquerra tornarà a posar l’interès nacional per endavant de l’interès partidista. Aquestes són les claus per a què Esquerra
Porto 4 dies sense escriure al bloc. Us podeu imaginar perquè. La vida d’un secretari d’organització en campanya és dura. Molt dura. Un promig de 4 hores de son diàries, doble jornada (la professional, a l’IES, la política, a tot arreu) i els meus fills preguntant-se si el pare tonrarà a casa algun dia… Avui,
M’haureu de disculpar, però avui faig un post des de la deformació "professional". Un secretari d’organització ja ho té això, també es mira la campanya des d’un punt organitzatiu i en treu conclusions… Ahir, a la pràctica, era el darrer dia de campanya. O, almenys, el darrer dia en què els partits polítics podíem fer "grans
Més que un post, dues consignes. Amics i amigues. Republicans i independentistes. Estem en plena remuntada, a molta bona gent li està caient la bena dels ulls. Només ens cal un petit esforç final: – Vine diumenge a les 12h al Palau de la Música – Parla amb 5 amics i amigues i anima’ls a votar
El mètode científic forneix una eina de coneixement basada en la comparació de les hipòtesis amb la realitat experimental. Amb aquest mètode, la ciència ha arribat a explicar l’Univers fins a 10 elevat a – 43 segons després del Big Bang. Increïble, oi? En canvi, en política el mètode científic falla estrepitosament: un pot afirmar
Sense oblidar l’aforisme demoscòpic per excel·lència: "les úniques enquestes que em crec són les que he manipulat personalment", vull fer un darrer comentari de la darrera fornada d’estudis d’opinió electoral apareguts fins avui… Estem en la recta final de campanya i els mitjans s’afanyen a treure la darrera racció de carnassa pels amants dels pronòstics
Sembla ser que la pregunta que més interessa en aquesta campanya és "amb qui pactarà ERC?". Saura i Mas la plantegen insistentment. Piqué i Montilla s’hi refereixen de tant en tant… Com podeu veure, aquesta és la pregunta que més interessa plantejar als candidats de l’establisment. No és d’estranyar que l’interès de la ciutadania en
Diu l’aforisme que només cal fer cas de les enquestes que un hagi manipulat personalment. Sense oblidar aquesta màxima, us ofereixo un breu comentari sobre la enquesta apareguda avui al diari "SU PAÍS". L’enquesta definitiva la tindrem, sens dubte, el dimecres primer de novembre. Però, mentrestant, els malalts de política anem llegint els estudis d’opinió per anar fent
Les joventuts de la formació eco-eco-eco sociata, sostenible i feminista, han presentat una campanya adreçada al públic jove: "Folla’t a la dreta. Fes-t’ho amb iniciativa" No vull pensar que les JERC haguessin tret una campanya similar: "Folla’t Espanya. Fes-t’ho amb l’esquerra" Segurament hauria intervingut ja la COPE, el Mundo, la SER, la Fiscalia i la
Uns dels fils argumentals del discurs convergent en aquesta campanya és la disjuntiva entre un president català i un president espanyol al capdavant de la Generalitat, la disjuntiva entre Catalunya i Espanya. Encara vull creure que a CiU resta una ànima sobiranista i no només el sector negocis. Fins i tot, puc acceptar la sinceritat
Només un apunt sobre els estats d’ànim d’aquest inici de campanya. Els polítics no hauríem de semblar gent enfadada, ni ser especialment grisos, pedants o prepotents. La veritat, aquest inici de campanya només estic trobant polítics enfadats (Montilla, Madí, Duran), polítics grisos (Montilla, Saura), polítics pedants (Saura, Piqué) i polítics prepotents (Mas, Mas i Mas)…
L’estratègia de campanya de CiU em té totalment desorientat. Hi ha alguna cosa que no quadra. D’una banda, les enquestes presenten CiU com el cavall guanyador. D’una altra banda, CiU actua com si hagués de remuntar a tota costa. Quina percepció serà la bona? Els manuals de campanya recomanen sempre que, si la teva candidatura és
Esquerra ha engegat els motors amb una precampanya intensa, basada en la proximitat directa a l’elector. "Esquerra t’escolta" vol aconseguir parlar un a un amb els seus 650.000 electors, per a escoltar les seves propostes i per a compartir els nostres compromisos. A Barcelona, Esquerra està movilitzant més de 3.000 col·laboradors de campanya i està present a