Republicans i Independentistes

Uns dels fils argumentals del discurs convergent en aquesta campanya és la disjuntiva entre un president català i un president espanyol al capdavant de la Generalitat, la disjuntiva entre Catalunya i Espanya.

Encara vull creure que a CiU resta una ànima sobiranista i no només el sector negocis. Fins i tot, puc acceptar la sinceritat amb que "la bona gent de Convergència" (en Jaume Ciurana, per exemple) planteja la disjuntiva Mas-Montilla, Catalunya-Espanya.

El que em sembla una ironia de mal gust és que algú, com el senyor Mas, que ha acceptat el menyspreu de ZP pel Parlament de Catalunya, algú que no s’ha oposat a l’incompliment de l’addicional segona de l’Estatut, algú que ha pactat amb el president espanyol la renúncia a la reivindicació nacional a canvi de tornar a dirigir la "delegación del Noreste", pretengui ara forçar-nos a triar d’aquesta manera.

La coherència en política és un valor que cotitza a la baixa i, pel que sembla, no serveix per a materialitzar beneficis. Aquesta deu ser la raó per la qual alguns líders polítics que s’autoanomenen "nacionalistes" (suposo que nacionalistes catalans, és clar!) no excel·leixen en l’exercici d’aquesta qualitat.

L’eix central de la campanya convergent pivota al voltant de l’atac a l’extint tripartit des de dos punts de vista:

– la crítica a la suposada mala gestió

– la crítica a l’entrada dels sucursalistes-socialistes a la Generalitat.

D’aquests dos arguments, n’extreuen dos missatges que llancen constantment a l’electorat:

– contra la mala gestió del tripartit, prometen la bona gestió convergent.

– contra una presidència espanyola de la Generalitat, ofereixen un president català, d’obediència catalana i que "estima" Catalunya.

Pel que fa al primer missatge, el considero totalment legítim i quasi no tinc cap crítica a fer. M’explico. Una força d’oposició té l’obligació democràtica de criticar l’acció de govern i la seva campanya s’ha de basar en l’oferta d’una alternativa suposadament millor. La resta de forces polítiques, tant de govern (PSC, ICV), com d’oposició (ERC) tenen tot el dret a discrepar de les crítiques a la gestió i de la bondat de les propostes alternatives. Fins aquí tot correcte. Potser el que caldria evitar és l’excés, la manipulació o la desqualificació personal que semblen haver arrelat en alguns "cervells" convergents, com hem pogut veure en el famós DVD "Apocalipse now" d’en David Madí o en l’entrevista feta a Montilla per l’aprenent de periodista Sala-Martin.

Pel que fa a la segona disjuntiva, Mas-Montilla, Catalunya-Espanya, crec que estem davant una falsa disjuntiva plantejada per qui més hauria d’amagar-se’n. Com gosa Mas apropiar-se de la bandera de la catalanitat i de la no-dependència d’Espanya, en general, i del PSOE i Zapatero, en particular?

– Te dret Mas a reivindicar independència política respecte el PSOE si ha actuat de forma submissa, volgudament submissa, quan n’ha tingut l’ocasió?

– Te dret Mas a revindicar-se com el millor gestor del nou Estatut quan, a la primera de canvi, accepta uns pressupostos de l’Estat que incompleixen l’addicional segona relativa al percentatge d’inversió de l’Estat a Catalunya?

– Té dret Mas a insinuar que Montilla no seria un bon president per haver nascut a Iznájar (Córdoba), si la gent que ha nascut a la zona alta de Barcelona i porta 16 cognoms catalans al seu arbre genealògic posa per davant els seus interessos partidistes i de classe, i no els interessos nacionals i socials del país?

– Té dret Mas a patrimonialitzar Catalunya quan el que ha fet és pactar amb el president espanyol la manera de recuperar el poder "en mala hora conseguido por el Tripartito", a canvi de la fi de la revindicació nacional, almenys durant els propers 25 anys?

Com deia abans, la coherència no cotitza a l’alça. Efectivament, no és coherent que Mas plantegi la disjuntiva Catalunya-Espanya, jo o Montilla quan, de facto, tant Mas com Montilla són Zapatero-dependents, tant Mas com Montilla lideraran la sociovergència. Tant Mas com Montilla permetran que les decisions importants per al nostre país se segueixin prenent a Madrid, ja sigui a la Moncloa, a Ferraz o a la seu dels organismes de regulació del mercat.

Pot ser que Mas tingui dret a dir tot el que diu. Potser li falta legitimitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!