Republicans i Independentistes
Bloc personal de Carles Macian
L’estratègia de campanya de CiU em té totalment desorientat. Hi ha alguna cosa que no quadra.
D’una banda, les enquestes presenten CiU com el cavall guanyador. D’una altra banda, CiU actua com si hagués de remuntar a tota costa.
Quina percepció serà la bona?
Els manuals de campanya recomanen sempre que, si la teva candidatura és la favorita, actuïs amb serenitat i no donis a l’adversari oportunitats de remuntada.
Ens hauríem de remuntar a les catalanes del 1995 per a trobar un inici de campanya en el qual les enquestes donessin, de manera gairebé unànime, un favorit tan clar com CiU en la conjuntura actual. Sembla, doncs, que la demoscòpia, la cuinada a favor d’uns i la cuinada a favor d’altres, coincideix en les tendències: CiU guanya, PSC i ERC baixen, ICV puja i PP manté.
Mentrestant, les actuacions de CiU i del seu candidat no estan en consonància amb aquest diagnòstic inicial de les enquestes. CiU està utilitzant estratègies pròpies d’una força que no parteix com a favorita i que vol remuntar a tota costa:
1. CiU "idealitza" el cara a cara de Mas amb Montilla, pensant-se que li donarà grans rèdits electorals. Els debats cara a cara, o bé ho deixen tot com estava, o bé donen l’oportunitat de millorar al que parteix en pitjor situació. Mai, gairebé mai, beneficien al favorit.
2. CiU hauria de desitjar un debat a 5, en el qual podrien tenir diferents "aliances tàctiques" favorables per desgastar el PSC, recolzant-se en ERC, recolzant-se en el PP, etc. CiU trauria més rendiment d’aquest tipus de debat que no pas del cara a cara. Potser, aquest debat només té un inconvenient: dóna entrada a Carod i trenca la fotografia "bipartidista" que tan vol Mas (com Montilla) per aconseguir arreplegar vot útil.
3. El famós DVD de David només s’adreça al propi electorat i, més concretament, al pinyol més dur, més convençut. Els sectors d’electorat més difusos, més fronterers, poden trobar en l’Apocalipsi Madiniana un motiu de rebuig més que no pas d’adhesió. I, a més a més, els electors de l’extingit tripartit, especialment els socialistes i els republicans, poden tenir un motiu afegit de mobilització. Sembla, doncs, que les pèrdues d’aquesta operació superaran els guanys (captació d’electorat republicà decebut o mobilització de possibles indecisos)
Crec que alguna cosa no quadra entre la foto de les enquestes i l’estratègia convergent:
O bé les enquestes sobredimensionen la victòria convergent i la realitat està més a prop d’una situació d’empat amb avantatge lleuger de CiU,
O bé, a algú "se li ha anat la flapa" al carrer Còrsega i està fent d’aprenent de bruixot amb la campanya, optant per una línia dura, d’estil yankee o d’estil FAES, com preferiu. Una línia que no connecta gens amb el tarannà de l’electorat català, inclòs el convergent.
Mentrestant, el què realment és preocupant és que la política propositiva dels convergents sigui gairebé nul·la.
I, mentrestant, l’única proposta reeixida que sàpiguen presentar sigui votar a favor dels pressupostos "il·legals" d’en ZP, en contra del que estableix l’Estatutet de la Moncloa.
La resposta, el dia 1.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
1- CIU no és conforma en guanyar, això possiblement ja ho té coll avall, el que buscarà en aquests 15 dies de campanya és aconseguir la majoria absoluta i el dvd és un esglaó més. Guanyar per guanyar saben que no servirà de res, si el tripartit suma tornarem a tenir un president d’obediència més que mai espanyola.
2- Com bé dius qui busca el cara a cara és el que parteix amb desavantatge, però en aquests cas en concret és l’excepció i és que en Mas és molt superior a Montilla, tant és així que aquest últim només posa excuses per evitar-lo