Benvolguda, benvolgut El proper dijous dia 24 d’abril, dins el marc del actes de commemoració del 1r de maig al nostre país, Sindicalistes x la Sobirania organitza una conferència-debat sota el títol: (…) AQUÍ ES POT VIURE MILLOR? dret al treball, dret a la sobirania amb la participació de les economistes: Muriel Casals i Elisenda
Són paraules d’un important coprotagonista de les negociacions de pau, ara que s’ha complert un nou aniversari del reeixit procés (…) Es tracta d’en Jonathan Powell, cap del gabinet d’en Tony Blair entre 1994 i 2007, i antic negociador del traspàs de Hong-Kong a la Xina. Entrevista. . El crim del caixer automàtic
“Huir de lo agónico y orientar la oportunidad. 30 años desde el inicio de la transición y estamos ante signos que apuntan a la repetición de estrategias que han fracasado. Los partidarios del derecho a decidir de nuestro pueblo deberíamos haber sacado conclusiones” (…) “ELA cree necesario insistir en dos cuestiones. La primera, respecto al
Per nosaltres, comunistes del PSUC, en Josep Benet fou una peça cabdal de la nostra política unitària (…) En Benet, que acaba de morir fa poques hores, era un home pujat al monestir de Montserrat, d’ideologia democristiana, i membre actiu d’UDC. Al cap dels anys, deixà el partit i s’acostà a la primera força de
Impossible una notícia pitjor: el PNB opta per la via estatutària catalana. Adéu, doncs, consulta popular, adéu, per ara, a la superació del marc juridicopolític actual (…) Iñigo Urkullu, ben aviat, s’ha tret la careta i s’ha mostrat com el que és: un nacionalista pragmàtic, de poca volada estratègica. Tres quarts del mateix del seu
Tal com pinta tot plegat ERC es pot trencar, absurdament, en mil bocins (…) Avui, l’AVUI, publica una col·laboració de l’Alfred Bosch, alertant, amb lucidesa i encís, sobre aquesta previsible, i del tot inconvenient, des d’una perspectiva nacional coherent, trencadissa. De lectura imprescindible. . El crim del caixer automàtic . El crimen del cajero
(…) Una proposta senzilla, clara, i lògica, la d’en Vicent Partal. Cau pel seu propi pes: hi estic d’acord. . 9 de març: Sisme electoral. El crim del caixer automàtic
A continuació recullo una contesta d’un amable visitant d’aquest bloc, "Ciutadà Català", membre del Partit per la Ciutadania (…) , el qual, a propòsit de la decisió d’ERC de passar-se, també, al castellà, aboca un seguit d’opinions: EN CASTELLÀ I TAMBÉ EN OCCITÀ, ÀRAB, URDU, ANGLÈS, FRANCÈS I XINÈS. CIUTADÀ CATALÀ | dijous, 13 de
Essent el castellà la meva llengua materna (…) no hauria de tenir cap greu objecció pel fet que els partits del camp nacional emprin la llengua oficial d’Espanya en la difusió de les seves propostes. De manera que no em sembla pas malament –de fet el País Valencià, ERPV ja en va fer ús
Malgrat la seva ideologia (…) lliberal – o sigui de dretes- de la qual en sóc antagonista, m’agrada, i molt, l’estil punyent, crític, independent, irreverent, del periodista de la terra ferma, Francesc Puigpelat. Servidor no es perd la seva cita setmanal de diumenge a la seva secció “L’hora del tallat”. En Puigpelat, com diria Mestre Joan Fuster,
17:05h, equipat amb bloc, bolígraf, i mòbil (…) el cronista agafa el metro a “Penitents” per tal d’anar a la manifestació i fer-ne cinc cèntims. A l’andana, troba prou més gent que d`habitud –al seu barri té un gran pes electoral Convergència-. No en veu, però, cap senyora, adhesiu, o símbol extern, entre el respectable. Es
Aquest dissabte (…), i amb el que hi ha plogut i plourà, és especialment important que fem pinya. Que hi sigui tothom. Som una nació i diem prou.
El país (?) és dividit en tres nacions o ciutats: Flandes, Brussel·les capital i Valònia. Cada una és dotada d?un parlament i un govern. I en tres comunitats culturals: neerlandèsa, francòfona i germanòfona. El govern federal, atenció, no té pas la preminença sobre els governs nacionals. No n?existeixen pas, a més, partits polítics nacionals, cada
El proper 1 de novembre és responsabilitat de tots els sobiranistes de no afeblir les nostres posicions i consolidar l’espai polític. És cert que hi ha un gran desengany i un gran desencís ja que l’última dècada no ha significat cap mena d’avenç en la reconstrucció nacional sinó que, per contra, hem arribat a la
Molt bé, allò de dissabte. Més de cent mil ànimes en un acte de refermament nacional. Ben pensat, ben organitzat, ben executat. Maregassa d’allò més transversal i intergeneracional (poca presència obrera i del cinturó de Barcelona, prou que ho sabem; roman la coixera quant a participació, en actes nacionalistes, de la gent més treballadora i