Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Per nosaltres, comunistes del PSUC, en Josep Benet fou una peça cabdal de la nostra política unitària (…)
En Benet, que acaba de morir fa poques hores, era un home pujat al monestir de Montserrat, d’ideologia democristiana, i membre actiu d’UDC. Al cap dels anys, deixà el partit i s’acostà a la primera força de l’oposició antifranquista, el PSUC.
Allà se’n sentí a gust, escoltat, i respectat. Independent, fou el que llavors anomenàvem “company de viatge” o simpatitzant del partit dels comunistes catalans.
En les primeres eleccions autonòmiques, fou el candidat del PSUC a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Amb ell, el partit obtingué el seu màxim històric en sufragis i en percentatge de vots, constituint-se en un dels partits comunistes més importants i arrelats d’Europa (a l’esquerra teniu el cartell electoral, obra del dissenyador Enric Satué, també pròxim al PSU).
La seva candidatura, pensàvem, fou un gran encert: era un home no comunista, de grans conviccions patriòtiques, i que podia suscitar el consens de sectors ben amplis de la societat catalana.
Val a dir, que anys més tard, en Benet començà a col·laborar amb el pujolisme tot dirigent un centre d’estudis històrics vinculat a la Generalitat catalunyesa. Darrerament, i ja molt malalt, va autoritzar al candidat de CiU a les eleccions espanyoles, a què en fes publicitat d’una seva carta on demanava el vot a la coalició.
Més a nivell personal, el vaig conèixer i tractar gràcies al meu llibre “El goig de viure: biografia de Montserrat Roig”. És per això que el vaig visitar a casa seva, al carrer Calvet de Barcelona, en un pis ben espaiós, amb parquet a terra, curull de llibres i de mobles clàssics. Allà, vàrem mantenir una llarga i afable conversa sobre l’escriptora, la literatura, i altres temes.
Descansi en pau aquest home de sòlides conviccions nacionals i socials, tenaç i conseqüent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!