Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Impossible una notícia pitjor: el PNB opta per la via estatutària catalana. Adéu, doncs, consulta popular, adéu, per ara, a la superació del marc juridicopolític actual (…)
Iñigo Urkullu, ben aviat, s’ha tret la careta i s’ha mostrat com el que és: un nacionalista pragmàtic, de poca volada estratègica. Tres quarts del mateix del seu protegit i testaferro Josu Jon Imaz.
Ha estat gest, cal reconèixer-ho, l’Urkullu: després de pactar la integració dels sobiranistes, una llista única per dirigir l’EAJ-PNB, ha liderat l’estratègia de la consulta per tal de capgirar-la, des de dins, a la primera avinentesa
Curt, els burkides, els dirigents nacionalistes, no volen riscos. Després del “sorpasso” del PSE-PSOE tenen pànic a la pèrdua del poder. No volen, de cap de les maneres, arribar al lloc on és ara Convergència. Si això vol dir renunciar a la consulta, s’hi renuncia i punt. Si cal fer un govern de coalició amb el PSOE a Euskadi, cap problema.
És la via catalana.
Això sí, més generosa i competent, al capdavall ells si que són un país. A més, el PNB no està acostumat a agenollar-se, esport practicat, a casa nostra, des de sempre, per tot Cristo, incloses les xerraires forces del camp nacional –ERC i CiU-.
I ara, com deia el clàssic –en Lenin, què fem?
Jo us ho dic: mala peça al teler. Ningú, repeteixo, ningú, no voldrà tirar pel dret amb la sobirania.
. El crim del caixer automàtic
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
el nacionalisme basc, vist el que l’hi ha passat al català, plegara veles i esperara temps millors, s’hi es que tornen.
O el nacionalisme català i basc afronten de cares el que volen ser, mirant als ulls d’Espanya, o no tenen cap futur més enllà d’on ara són.
Ells s’ho poden permetre: no tenen pràcticament dèficit fiscal i respecte la sobirania la reformularan segons la seva conveniència. D’això se’n diu política. Catalunya, els Països Catalans, som un país sense política. La gent emprenedora aquí no es dedica a la política.
Ells s’ho poden permetre: no tenen pràcticament dèficit fiscal i respecte la sobirania la reformularan segons la seva conveniència. D’això se’n diu política. Catalunya, els Països Catalans, som un país sense política. La gent emprenedora aquí no es dedica a la política.