Molt bé, allò de dissabte.
Més de cent mil ànimes en un acte de refermament nacional. Ben pensat, ben organitzat, ben executat. Maregassa d’allò més transversal i intergeneracional (poca presència obrera i del cinturó de Barcelona, prou que ho sabem; roman la coixera quant a participació, en actes nacionalistes, de la gent més treballadora i no nada als Països Catalans)
Ens cal molt, a partir d’ara, d’enfortir el caràcter unitari i suprapartidista de l’acte i dels que hi vindran. També convé que la cosa tingui continuïtat mobilitzadora i agitadora (ja hem vist com les gasten, els partits, en allò de les promeses i els programes; fet i fet, no ens podem refiar gens ni mica!
D’altra banda, llegeixo, en portada, a l’AVUI d’avui que “ERC planteja a Zapatero igualar l’estatus que obtingui Euskadi”. Molt bé tu. Tanta clau i tanta conya i, finalment, hem de fer com el PP valencià, incapaços d’aconseguir allò que volem amb les pròpies forces. Tota una lliçó, vet-ho aquí, de com van les coses.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si nada no s’ofega. La nada de una persona no determina la integració o desentigreció de un país, l’entorn pot ser sí.
Ara ho comencen a veure-ho clar els de ERC,aqui tots som iguals o sigui que andalucos,extremenys,catalans,gallecs etc. tots concert economic o cap,com en temps del tio paco.
La diferència entre el PP valencià i ERC és que els primers tenen la clàusula per llastar i minimitzar l’Estatut català i els segons per apuntar-se a un de basc que voldrien tan potent com fos possible.
La demagògia no soporta els matisos.
A banda que del cinturó obrer n’hi èrem molts. Molts més que d’aburgesadets socioconvergents.