“La immigració de la resta del món no té la mentalitat de colon de part de la immigració espanyola, ni conflicte de lleialtats” (…) Interessant article del president del CES sobre les condicions necessàries per assolir un Estat propi per a Catalunya. El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático El vídeo
“Els catalans donaríem avui un suport molt diferent al text de 1978; per això no gosa modificar-lo. La Constitució no diu res de la llengua catalana, no sap si parla de les altres llengües o de l’accent de Chamberí” (…) Entrevista al sempre interessant Alfons López Tena. El crim del caixer automàtic / El crimen
“El catalanisme convencional creu que cal fer l’Espanya gran perquè, literalment, ens deixin en pau. Però no és així: Espanya creix i s’enforteix com un Estat amb horitzó d’homogeneïtat centralitzada” (…) Nou i sempre punyent i civilitzat article de Patrícia Gabancho. Experiodista. Nascuda a Buenos Aires, l’Argentina. Exmilitant del PSAN i després del PSC d’Obiols
El partit d’Artur Mas està oferint, darrerament, més gran capacitat d’innovació política. Més, almenys, que els seus anquilosats rivals republicans (…) Territori. L’aposta per la formació d’en Jordi Vera –exPSAN, exTERRA LLIURE…-, i les diverses formacions liderades per ell, hegemòniques dins del petit nacionalisme català existent a les comarques del nord. En Vera, segons confessions
A les eleccions europees, està clar, ERC i CiU, volen aixecar la camisa al personal cansat, ensopit i fart (…) Res millor, han pensat, que unes gotetes de sobiranisme, cares noves, per fer-se perdonar la divisió fratricida, la genuflexió, i la impuixança més clamorosa. I així, combinen dos plats ben diferents: autonomisme a casa i
El conseller de vicepresidència per ERC s’ha tornat a precandidatar com a cap de cartell del seu partit a la presidència de la “Gene” de dalt (…) Excel·lent orador, amb un cap ben moblat, està, però, molt poc dotat per l’exercici de la política com ho hem pogut veure a bastament. Per al liderat, s’enfronta
I, al final, no res. Llegeixo, a l’AVUI, un bàner d’Esquerra que resa: “Plantem cara a la crisi”. I, francament, no puc deixar de badar boca (…) I el cert és que és un plantar cara merament i estrictament verbal. De cara a la galeria. Sense conseqüències; ho han dit tants cops sense cap resultat,
La dimissió del director del rotatiu nacionalista deixa tocada i ben tocada la baula més feble dels mitjans de comunicació diari en paper del nostre país (…) Efectivament, i després de grans esforços de modernització, d’estalvi i reducció de costos, de noves apostes tecnològiques i informatives, el diari AVUI torna a ser notícia, dissortada notícia,
Ho sento dir sovint i m’emprenya. Aquesta moral de seguidor del Barça dels temps de l’Artola és el gran defecte el país (…) Article de l’Enric Vila, amb el que hi estic d’acord, a, naturalment, l’AVUI. El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
El PSAN, ERC, l’absència d’un full de ruta vers la independència (…) En Francesc Puigpelat, escriptor i col.laborador de l’AVUI, s’ha manifestat com un dels més crítics més lúcids i punyents de les actituds, aptituds, contradiccions, buidors polítiques i existencials, i mentides, si si, mentides, de l’anomenat “sobiranisme”. Vet aquí un nou exemple: . Llegir
“Les gesticulacions de Castells són teatre pitarresc per amagar que l’Espanya plural no té sortida. Cambó es va acabar el 1939 i, si a Madrid no haguessin sigut tan bèsties, no hauríem tingut… aquests 25 anys de pròrroga que ha estat el pujolisme” (…) Reconec que m’agrada aquest estil desimbolt, de franc parlar, del periodista
El poder els queda, encara, lluny. Les relacions amb Madrid sabem com rutllen i qui se’n beneficia. El PSC és el seu soci prioritari per governar. I a més, Convergència té un problema que es diu Unió Democràtica (…) Renovació d’equips, bescantament cap el “sobiranisme” (sic), principals conclusions del congrés de la primera força del
La majoria política basca ha fet una passa més endavant en el bon camí. Això no treu que calgui posar, blanc sobre negre, les contradiccions i dubtes que genera una proposta tan oberta i poc definida (…) Per començar, el Partit Nacionalista Basc està molt profundament dividit i fracturat internament. Mentre una majoria liderada pel
Ara resulta que cal fer campanya per denunciar la “ingerència” del Tribunal Constitucional tot jutjant l’estatutet de la Moncloa… Són ganes de perdre el temps. Que no saben que el Constitucional ha estat constitucionalitzat, entre altres raons, per actuar així?. Què en són babaus (…) Cansa molt, veritablement, veure aquest panorama. Òmnium ja no
Clar i català: no podem girar-nos d’esquena o expulsar la meitat de la població. Tampoc no podem renunciar a la nostra personalitat (…) El castellà hi ha vingut, a casa, per quedar-se. Vulguem o no estem condemnats, de grat o per força, a sumar. Algunes d’aquestes i altres consideracions fa l’Alfred Bosch en un