aigua,
brillant d’espurnes,
la brisa,
somriu.
– T’he dit darrerament… ?
en fi que no en vull fer una tesi…
Som perversos, cadascú fa i sap segons els seus aprenentatges i experiència, la manera de viure, les seves rutines o cerques o expectatives per obtenir satisfacció.
o no?
no vindràs!
la vibració, la veu…
m’acarona l’esperit,
la melodia,
em calma el neguit.
neguit!
viu,
cor batent
l’instint impulsa,
desig!
no sentim el què sentíem,
no compartim el mateix,
sentiment!
asincrònics…
mancat, dependent
no em sento lliure…
eren realitats,
moments, compartits,
i
somniar-te,
il·lusió!
no hi havia error
i
sí certesa!
en sentir-se, gaudir-se.
en l’absencia, neguit.
remei?
fer per mi,
recomposar-me,
no esperar-te.
saber que no sóc…
eren somnis,
moments compartits,
sabent que ho eren,
s’esvaeixen.
il·lusió, fruita amarga…
i
roselles ventades,
creixent,
entre tiges flexibles?
m’arriba brutal,
pentinant-me,
ple de partícules,
feldespat i mica…
petit desert,
minúscules dunes,
tremolosa pell,
sentint…
la primavera!
ara,
sola, en tu,
en la distància,
t’observo.
el sender,
només teu, sola,
et voldria amb mi,
ara.
pensat-te,
sentint-te,
en la distància,
ara.
blau de solitud,
pensant-te,
de mar, de nit.
pell d’humanitat,
tremolosa,
vibració, vida.
llavis humits,
tendresa,
no substituts.
ningú,
després de tu.
+ clica – > orgànic
En el quadern.
Escric amb el mateix sentiment de l’anima encongida, com fa temps hi escrivia.
Escric escoltant la memòria.
Escric sentint la brisa, fresca, de la primavera que s’acosta.
Escric sabent que prompte ets en una illa, sabent que t’allunyes…
Escric, avui, com els primers mots, parlats, escrits, en una altre illa, inici, quan la tardor ja puntejava…
Escric en aquest quadern amb el sentiment d’altres sentiments sentits.
Escolto la vibració que sóna, a dins la música i fora les piulades comunicant-se. Sento el vaibé de les branques, i les ombres canviant, la llum, sobre l’espai en blanc on apressadament, escric aquest sentiments, robo els teus mots, els tradueix-ho del llenguatge mental a l’escrit.
Funciona! Sentiment, pensament, paraula, escrit.
M’expreso per no encongir-me, ho trec.
Te’n vas lluny, ets en mi, em dic, ets en el meu record, en el sentiment més de dins, en el pensament. Et penso. Tant lluny i tant pròxim.
Escolto, sento la dolça, suau i serena cadència, el moviment incessant, fins que s’acabi, algun dia…
T’he fet el present, pel record, el què t’agrada, per què no t’oblidis, present de quelcom de mi… Com tu a mi.
Ens hem ofert objectes, fetitxes, que ens recordin.
– Mai se sap, mai se sap, mai se sap prou…
Acabo la darrera fulla del quadern amb el confort de l’escalfor de migdia, d’aquesta primavera que ja és, quasi, aquí.
I
…musica, darrers acords, suaus, balancegen branques, acaricien ombres.
Al quadern…
The rain will bring, the rain will bring,
He somniat cavalls, cavalls que m’abraçaven, els abraçava, cavalls d’infants.
He vist l’esguard dels teus ulls. T’he gaudit mirant-te. He gaudit de la teva sensualitat.
M’he comunicat amb la teva ànima i sé el què és estar unit.
He descansat, sobre el teu pit, sentint els teus batecs, com respiraves.
T’he vist fent de tu mateixa, en el moment que t’esquinçaves. Subtilment.
T’he vist, se qui ets, et conec, t’observo, t’escolto, et sento, et respiro.
He vist els colors canviants del dia, com l’arc iris en la pluja.
mirava , veia,
– on eres ?
sentia, escoltava,
– que passava?
s’encongia…
era la ombra
lletra de “Elephants” (llegir la resta de l’article)
“Elephants”
ens hem fet el present, qui som,
tenim el quadern , ara en blanc.
amb passió i força!
i dius :
escriurem esboços,
intentar fer menys
imperfecte aquest
imperfecte present,
imperfecte però malgrat tot,
únic i preciós
….
i dic :
present de regal,
d’oferiment,
present interferit,
imperfecte però regal,
present oferiment
…vaig escriure pensant en la nostra Generació… -> ni herois ni mites