Publicat el 14 de maig de 2012
que fer?
saber que no sóc…
eren somnis,
moments compartits,
sabent que ho eren,
s’esvaeixen.
il·lusió, fruita amarga…
i
l’absencia recordada,
el remei,
el temps necessari per ser guarida…
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent