Generació...

En el quadern.

Escric amb el mateix sentiment de l’anima encongida, com fa temps hi escrivia.
Escric escoltant la memòria.
Escric sentint la brisa, fresca, de la primavera que s’acosta.
Escric sabent que prompte ets en una illa, sabent que t’allunyes…
Escric, avui, com els primers mots, parlats, escrits, en una altre illa, inici, quan la tardor ja puntejava…
Escric en aquest quadern amb el sentiment d’altres sentiments sentits.
Escolto la vibració que sóna, a dins la música i fora les piulades comunicant-se. Sento el vaibé de les branques, i les ombres canviant, la llum, sobre l’espai en blanc on apressadament, escric aquest sentiments, robo els teus mots, els tradueix-ho del llenguatge mental a l’escrit. 
Funciona! Sentiment, pensament, paraula, escrit.
M’expreso per no encongir-me, ho trec.
Te’n vas lluny, ets en mi, em dic, ets en el meu record, en el sentiment més de dins, en el pensament. Et penso. Tant lluny i tant pròxim.
Escolto, sento la dolça, suau i serena cadència, el moviment incessant, fins que s’acabi, algun dia…
T’he fet el present, pel record, el què t’agrada, per què no t’oblidis, present de quelcom de mi… Com tu a mi.
Ens hem ofert objectes, fetitxes, que ens recordin.
– Mai se sap, mai se sap, mai se sap prou…

Acabo la darrera fulla del quadern amb el confort de l’escalfor de migdia, d’aquesta primavera que ja és, quasi, aquí.

I

…musica, darrers acords, suaus, balancegen branques, acaricien ombres.

Al quadern…