Publicat el 8 de març de 2012
com l’arc iris en la pluja
He somniat cavalls, cavalls que m’abraçaven, els abraçava, cavalls d’infants.
He obert la porta a l’euga per entrar a l’estable, i apressada s’ha ficat a la seva cavallerissa.
He entrat i sortit del món dels somnis, s’han barrejat amb la materialitat, lo real i els seus reflexos.
He vist l’esguard dels teus ulls. T’he gaudit mirant-te. He gaudit de la teva sensualitat.
M’he comunicat amb la teva ànima i sé el què és estar unit.
He descansat, sobre el teu pit, sentint els teus batecs, com respiraves.
T’he vist fent de tu mateixa, en el moment que t’esquinçaves. Subtilment.
T’he vist, se qui ets, et conec, t’observo, t’escolto, et sento, et respiro.
He vist els colors canviants del dia, com l’arc iris en la pluja.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
salut i bon dia