Generació...

recollint els trastos...

Arxiu de la categoria: sensacions i vivències

trànsit !

0

trànsit, sense aturador,

les hores, transcorre el temps…
lentament, l’observo, el visc !
en la,
penombra, de l’albada,
i els grisos, perdent-se.

trànsit, sense aturador,
les hores, transcorre el temps…
tragí, el percebo, l’alè !
a plena llum,
el dia, 

amb tot l’aspectre.  

trànsit, sense aturador,
les hores, transcorre el temps…
cansat, descanso, dins !
assolellats murs,
capvespre,
davallant ombres.

trànsit, sense aturador,
les hores, transcorre el temps…
despert, revivint, pensament !
ara foscor,
la nit,
negre.

trànsit !

(m’he permés farcir-lo amb el contingut que em mancava per expressar-ho…  evolució !!)

matí assolellat d’hivern

0
distret en les imatges,
entretingut,
no pensava, ofegava la solitud,
anestesiat,
micro vibració, ones lluminoses, línies pampalluguejant,
imatges a la pantalla…
van passar hores,
hores i dies, mesos i anys, 

i,
despertar-se amb el mateix sentiment de quan es va adormir,
d’haver perdut,
intacte.

sona la banda de músics,
davant,

acompanyat per darrera, la comitiva de vídues,
mai més compatirien aquells instants,
es dispersarien, cadascuna amb el record,
íntim,
el què un dia varen viure.

sonava la banda,
s’acomiadaven, s’allunyaren del seguici…
aquell matí assolellat d’hivern.

When Will I Ever Learn To Live In God
The sun was setting over avalon
The last time we stood in the west
Suffering long time angels enraptured by blake
Burn out the dross innocence captured again
 
Standing on the beach at sunset all the boats
All the boats keep moving slow
In the glory of the flashing light in the evenings glow
 
When will I ever learn to live in god? 
When will I ever learn? 
He gives me everything I need and more
When will I ever learn? 
 
You brought it to my attention everything that was made in god
Down through centuries of great writings and paintings
Everything lives in god
Seen through architecture of great cathedrals
Down through the history of time
Is and was in the beginning and evermore shall be
When will I ever learn to live in god? 
When will I ever learn? 
He gives me everything I need and more
When will I ever learn?
 
Whatever it takes to fulfill his mission
That is the way we must go
But youve got to do it your own way
Tear down the old, bring up the new
 
And up on the hillside its quiet
Where the shepherd is tending his sheep
And over the mountains and the valleys
The countryside is so green
Standing on the highest hill with a sense of wonder
You can see everything is made in god
Head back down the roadside and give thanks for it all
 
When will I ever learn to live in god? 
When will I ever learn? 
He gives me everything I need and more
When will I ever learn?

Van Morrison 

l’amistat

0
Publicat el 8 de gener de 2013

parlem, 
m’has cridat a mitja vesprada,
ja fosquejava…

parlem, 
dius; sento la teva veu, trista…
-saps?
no és ben bé tristesa, és una certa, nostàlgia…
ja fa dies m’arrossega aquell espai de temps que ja no hi és,
però que no acaba de transcórrer,
i jo ja he arribat fins aquí.

parlem,
em preguntes, t’interesses i et responc
et pregunto i em respons, respostes.

parlem, 
i em sento correspòs,
la teva amistat

 

 

despertar

0
despertar del malson,
t’acabes de llevar,
has vist els fantasmes,
en els somnis, en vetlla.

Et neguiteges,

el veí assetjant-te,
no li fas cas,
es revenja.

El ministre feixista,

vol imposar-se, 
idees, lleis…

La xicota cuidada, 

estimada, 
deprecia,
no et mira.

retornats, en imatges,

pensaments eteris.

No hi som, 

queda el neguit,
identificat en allò,
ja no és presència

són morts.

M’he quedat a casa.

m’he quedat,
no he hagut d’executar,
i tornar-me assassí.

No hi haurà repressió, 

química,
i continuar somniant,
fantasies.
 

T’apropies dels meus somnis

4

T’apropies dels meus somnis.

Envaeixes la meva ment,
no vull que posseeixis,

els meus sentiments, 

Ets tu qui m’empeny,
vols guanyar-me?
No em deixo. 

Serenament retorno a la meva realitat, respiro, aixeco un mur, no vull que entris més als meus somnis. Protegir-me

Entren, com fantasmes en penombra, els teus mediadors a conciliar-nos.
Fas trampa. No tenim res més a conciliar.

T’has ficat al pati de casa, furtivament, estàvem de festa i de cop la música s’ha aturat…

Em volen aconsellar, malament i a deshora, massa tard per tu, que parléssim…
No hi ha res a parlar.
Et vas ficar al meu pati i es va aturar la festa.

Convidats inquiets, molestos, poc  a poc han anat marxant, s’ha fet el silenci i les llums s’han apagat.
La revetlla s’ha acabat!

M’en haig d’anar.
Deixar aquesta casa, el pati, i anar-me’n.

sensibilitat canina

0

aquest mati ha passat una cosa amb el gos que he tret a passejar, el negrito, aprofitant que anava a plaça, a la carnisseria, quan érem davant s’ha posat neguitós, agitat i tremolant de por amb la cua entre cames, s’ha escapat i l’he atrapat a l’altre costat de la plaça…
 

ha olorat l’olor de la carn, de la mort, dels cadàvers, l’adrenalina… segur!

sensibilitat canina 

festa major.

0
Publicat el 15 d'agost de 2012
les albades mandregen,
els matins es lleven tard.

en algun lloc, imagino,
fresqueja,
entre llençols humits,
perfumats de mar.

barraques disfressades,
en franges de blanc i blau,
polides i alineades en carrerons,
a la platja, vora mar. 

a cada reunió,
sardines fumejants,
i vi verd, fresc…
síndria i meló.

verds, maragdes i blaus, marins,
sol salvatge,
pells de iode,
bronzejats de mar.

per la mare de deu d’agost,
a les set ja és fosc…
la vesprada tardoreja,
cumbias, balls, festa major.
 

res a esborrar

0
Publicat el 5 d'agost de 2012
memòries

no tinc res a esborrar, queda tot en moments, instants no efímers, 
per sempre, com tatuatges en la carn, en la memòria, fins que aquesta, pel deteriorament de les connexions, les neurones, quedi reclòs en un racó ínfim del cervell, com un fotograma, i allò viscut ja no tingui sentit, i…
s’esborri tota imatge lògica.

però

aquests instants, aquells, moments, que ja van ser, que han sigut, nostres, han sigut viscuts, i encara ho són en la memòria.

res a esborrar,  ja se ne’ncarrega el pas del temps. 
memòries. 

 

retornava a casa

0
retornava

caminava pensant en les darreres paraules,
mots pronunciats.

teixia complicitats;
als petits veïns, els hi agradava cuidar-lo, donar-li de menjar, passejar-lo, pentinar-lo, jugar amb ell, fins que retornava a buscar-lo.

hi va anar directament, sense passar per casa, escrivia entre un munt de caixes, s’apilonaven…
enllestia el trasllat, amb inscripcions “per destruir”, “per classificar”…
ho feia amb l’eufòria, l’alegria de l’alba encara impregnada, 

ressonava en el seu cervell; celtic new year… 

li agradava de imaginar, somniar de llençar-se-li al coll, braços oberts, abraçar…
com ho fan els adults, nens…

ho vivia com una pèrdua, 
retornava a casa…
 

If I don’t see you through the week 
See you through the window 
See you next time that we’re talking on the telephone 
And if I don’t see you in that Indian summer 
Then I want to see you further on up the road 

I said, oh won’t you come back? 
I have to see you my dear 
Want you come back in the Celtic New Year? 
In the Celtic New Year 

If I don’t see you when I’m going down Louisiana 
If I don’t see you when I’m down on Bourbon Street 
If you don’t see me when I’m singing Jack of Diamonds 
If you don’t see me when I’m on my lucky streak 

Woa, I want you, want you to come on back 
I’ve made it very clear 
I want you to come back home in the Celtic New Year 
Celtic New Year 

If I don’t see you when the bonfires are burning, burning 
If I don’t see you when we’re singing the Gloriana tune 
If I’ve got to see you when it’s raining deep inside the forest 
I got to see you at the waning of the moon 

Said oh, won’t you come on back? 
Want you to be of good cheer 
Come back home on the Celtic New Year 

Celtic New Year, Celtic New Year 
Celtic New Year 
In the Celtic New Year 
In the Celtic New Year 

Come on home, come on home, come on home, come on home 
In the Celtic New Year

físic!

0

al carrer, 
la llum reflectia la tarda,
les finestres,

l’il·luminaven el rostre, 

la tarda,
se’n anava per entre els murs…  
lluny, un balcó llençava el so vibrant,
“for your love”

encongint-se,
retornaven records de records,
comiats de comiats,
físic! 

veia,
el seu rostre,
en els raigs de llum,

sentia,
els seus llavis,
pronunciant,

i la mirada, als ulls