Generació...

físic!

al carrer, 
la llum reflectia la tarda,
les finestres,

l’il·luminaven el rostre, 

la tarda,
se’n anava per entre els murs…  
lluny, un balcó llençava el so vibrant,
“for your love”

encongint-se,
retornaven records de records,
comiats de comiats,
físic! 

veia,
el seu rostre,
en els raigs de llum,

sentia,
els seus llavis,
pronunciant,

i la mirada, als ulls
 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent