Publicat el 10 de desembre de 2012
despertar
despertar del malson,
t’acabes de llevar,
has vist els fantasmes,
en els somnis, en vetlla.
Et neguiteges,
el veí assetjant-te,
no li fas cas,
es revenja.
El ministre feixista,
vol imposar-se,
idees, lleis…
La xicota cuidada,
estimada,
deprecia,
no et mira.
retornats, en imatges,
pensaments eteris.
No hi som,
queda el neguit,
identificat en allò,
ja no és presència
són morts.
M’he quedat a casa.
m’he quedat,
no he hagut d’executar,
i tornar-me assassí.
No hi haurà repressió,
química,
i continuar somniant,
fantasies.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent