Publicat el 8 de gener de 2013
l’amistat
parlem,
m’has cridat a mitja vesprada,
ja fosquejava…
parlem,
dius; sento la teva veu, trista…
-saps?
no és ben bé tristesa, és una certa, nostàlgia…
ja fa dies m’arrossega aquell espai de temps que ja no hi és,
però que no acaba de transcórrer,
i jo ja he arribat fins aquí.
parlem,
em preguntes, t’interesses i et responc
et pregunto i em respons, respostes.
parlem,
i em sento correspòs,
la teva amistat
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent