05/XX) Portbou – Llançà
El començament pel carrer Muntanya de Portbou és molt dret, i a més el terra polsós està atapeït de pedres i pedretes que dificulten la marxa perquè les botes no s’arrapen bé al terra i esbufego bastant. Però jo, positiu, penso que podria ser pitjor: sort que no he vingut amb la bici!
Tot pujant s’arriba a la carretera que cal agafar cap a la dreta i continuar caminant per l’asfalt fins al primer revolt cap a l’esquerra. Llavors, a mà dreta, comença el corriol de pujada, ben fresat, que porta al coll del Frare. Des del coll mateix no hi ha gaire vista però abans d’arribar-hi veus Portbou, i si tires un pèl endavant tens una perspectiva impressionant (potser depèn del dia) de Colera, Garbet, Llançà… És ben bé el final dels Pirineus i el mar és a tocar! Em surt una foto que m’agrada molt.
Al mateix coll hi ha una mena de cova excavada a la muntanya; en realitat és un búnquer que va fer l’Estat franquista per defensar-se del maquis i d’una possible invasió aliada en cas que els nazis perdéssin la guerra. Sí, els aliats van guanyar, però després van passar dels republicans que patien el totalitarisme feixista espanyol.
El camí planeja molt a partir del coll i va baixant lentament fins a Colera. Després, Garbet i Llançà.
El primer que es troba a Llançà (de fet, just abans de Llançà) és Cap de Ras (amb el búnquer més gran que he vist mai) i la platja de Grifeu.
A l’estació de Llançà m’he trobat un bar espanyol i torero.
………………
Aquest post forma part de la sèrie en què descrivia la caminada al llarg de la Costa Brava, de Portbou a Blanes, però no podré canviar les XX del títol (05/XX) fins que no hagi recuperat els altres posts o recordi quants dies exactes hi vaig estar.