Una altra de les coses que vam aprofitar per fer a més de caminar i omplir els pulmons, va ser fer tota la ruta de les esglèsies romàniques de la Vall de Boí. Vam visitar Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Joan de Boí, Sant feliu de Barruera, la Nativitat i Sant Quirc de Durro. És impressionant com només en una Vall tant petita s’hi concentri aquest patrimoni romànic únic.
Us recomano la visita
Aquesta setmana santa hem estat al Pirineu, a Taüll i la Vall de Boí. Ara feia prop de 5 anys que no trepitjava aquella zona i m’ha impressionat tant com el primer cop. Quin país més bonic tenim!. Mar i Muntanya.
Hem anat a caminar, i amb l’Aina que només amb quatre anys ha arribat fins l’estany Redó dins el Parc de Sant Maurici. Vam caminar tot el recorregut del parc des de la banda de Boí. Vam fer des de l’Estany de la Llebreta, fins a l’Estany Lloch passant per Aigüestortes i finalment l’Estany Redó. Més amunt ja és el Portarró que dona l’altre banda del Parc. Per la banda de l’Estany de Sant Maurici. A mesura que anavem pujant el pasisatge anava canvianmt fins a estar envoltats completament per neu. Quan ets enmig de la muntanya amb tot l’entorn tant nevat t’adones de lo immensament petits que som. Som tant petits dins la immensitat i l’esplendor de les muntanyes!
Finalment el divendres 18 de març vam anar al municipi de Epinay-sous-Sénart, un municpi de 13.000 habitants. Ens van tractar mot bé, ens va rebre l’alcaldessa, Christine Scelle-Maury que ens va explicar entre ella i els seus tècnics i regidors algunes experiències que després vam poder visitar i que van ser força interessants:
– El Jardí dels mosaics: un spai d’acollida de pares i mares de nens de 0 a 4 anys que no volen dur el seu fill a la guarderia però que requeiren d’un espai per socialitzar-lo i on rebre consells i formació. És un espai obert per acompanyar els pares en ls eves funcions de pares i com un espai d’adaptació de l’infent a l’escola Bressol o a l’Escola. Els menors hi van acompanyats dels pares o avis i hi ha un educador.
– Assistència maternal: Són les atigues noudrices, és a dir les cuidadores. A frança sempre hi hagut una forta tradició e cuidadores d’infants i seria la versió actual. Aquestes persones s’han d etreure una llicència d’activitat i fer una formació per cuidar entre 1 i 3 nens. És una alternatva a l’escola Bressol.
– Acompanyament a l’escolaritat: Progrma d’ajuda als eures i servei per motivar l’alumne a anar a l’escola i a aprendre a través d’un espai on s trobi a gust un cop surti de l’escola (seria com el nostre centre obert de Sant Feliu). Intenten fer en aquest espi aplicacions pràctiques del que aprenen a l’escola (per exemple fan un diari).
– Aules d’acollida a les escoles: se centen en l’aprenentge de l’idioma i la lectura i treballen molt estretament amb el servei de joventut.
-Dispositiu e reussité educative: és com el que vam veure a Nanterre, però en aquest cas canvien l’alumne de centre un dies o mesos per evitar l’estigatització i alhora evitar que perdi classes. Es fa un seguimet entre el coordinador del centre, l’assitenet social.
Va ser una vistia molt interessant ja que es tractava d’un municipi amb més similtuds amb Sant Feliu.
El dijous 17 de març vam visitar la ciutat de Nanterre, un ciutat de prop el 100.000 habitants rera el barri de la Defense de París. Ens va rebre l’exalcaldessa i diputada a l’Assemblee National Jacqueline Fraisse. Amb ella vam poder conversar sobre l’actual situació a França amb la crema de vehicles i el fort descontentament social. Per Fraisse aquesta situació ve provocada per la frustració de determinats col·lectius de població davant la manca d’oportunitats i la possibilitat de prosperar. "S’ha espatllat l’ascesor social" va dir Fraisse.
Com a consqüencia d’això aquests col·lectius no tenen altra sortida que laa revolta. Com a solució Fraisse va apuntar la necessitat de milorar l’atenció i el serei públic a aqusts col·lectius i acbar aamb l’ultraliberalisme en que estem immersos si volem evitar la fractura social que ara tot just s’apunta.
Per trancar aquesta situació una de les vies que es van apuntar van ser la millora del sistema educatiu. Un cop feta aquesta explicació ens van explicar els mecanismes que Nanterre a posat en marxa com la creació d’un projecte educatiu que es basa en tres àmbits: la trajectoria educativa, la ciutadania i la l’acompanyament i ajuda al pares. Es tracta d’un programa que intenta que escola i entorn eduquin en una mateixa direcció i alhora que en situacions molt desfavorables s’actuï des d’altres àmbits (servis socials..) per garantir que el noi o noia tingui unes condicions mínimes per estudiar i progressar.
Com a dispostius que s’haan psat en maarxa ens van ensenyar:
– Dispositiu de vetlla educativa: Es crea un protocol de seguiment i els diferents aqgents que actue sobre el nen o nena fan un seguiment personalitzat. Són situacions que requeirex una resposat interdisciplinar (serveis socials, ensenyants..)
– Dispositiu de reussitè educative: És un dispositiu de seguiment als nois i noies que fracassen a nivelll escolar, ens els que a trevés d’una xarxa transició scola-treball se’ls forma i se’ls ajuda a inserir-se al món laboral.
– Pla d’entorn: dipositiu en que es relaciona els estudir reglats, amb el reforç scolar fora de les hores lectivesi ls activitats esportives, artístiques i culturals.
Aquests dies no he pogut escriure al Bloc perquè he estat a París amb un viatge que organitzava la Diputació de Barcelona per intercanviar coneixements i expeiències educatives. Al viatge hi havia entre 55 regidors dels pricipals municipis de la provícia: Terrassa, Sabadell, Barcelona, Mataró, Granollers… i també Sant Feliu de Codines i l’organitzava l’Àrea d’Educació de la Diputació que encapçala el diputat Àngel Merino. L’experiència va començar el dimecres 15 de març amb una visita a Bobigny una ciutat de la balier parisina amb un taxa molt alta d’immigració i també d’atur.
Vam començar la visita amb una visita a la Maison des projects (teniu una foto acompanyant el post) que es un espai en que es cmbinen difernts serveis: telentre, punt de formació i punt de presentació dels diferents projectes urbanístics del municipi . El més sorprenent és que aquesta maison dels projects estava deliberadament posada en un cente comercial del municipi.
A Bobinyi estaven molt preocupats per crear nous mecanismes de participació ja que tenen un 32% de població immigrada, població que no pot votar perquè no és nacionalitzada francesa però en canvi són un percentatge molt important del municipi. Com a solució Bobignyi estaven aprofundint en mecanismes de de democracia participativa per anlitzar i canalitzar les demandes d’aqusta gruix de població. De fet m’he emportat un model de Debat Familiar com el que estem impulsant ara a Sant Feliu.