Jo no sé com acabarà aquest culebrot del finançament. Dubto que ho sàpiga algú amb tota certesa. Zapatero ha hagut de fer una crisi de govern per fer front a la crisi (noti’s el joc de paraules) i salvar la cara i la vida política en un cop d’intuïció amb filtració periodística inclosa. O resolia
Trenta anys d’ajuntaments democràtics, dèiem. Als ajuntaments, cada cop que un regidor trencava la disciplina de partit i votava amb el grup municipal del costat se li deia de trànsfuga en amunt. Grups mixtos o regidors no adscrits han marcat els episodis més convulsos, divertits o fins i tot dramàtics d’aquestes tres dècades de consistoris
El secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig [Facebook], ha fet una confessió aquest dijous al programa de TV3 de Josep Cuní. La confessió. Era un secret a veus des del 2006. Tothom ho sabia, però fins avui ningú no ho havia reconegut d’una manera clara i rotunda [ACN: Puig revela que el pacte Mas-Zapatero
Trenta anys d’ajuntaments democràtics. Ajuntaments que han tingut grans alcaldes, com el recentment desaparegut Antoni Farrés [wiki]. Alguns alcaldes han acabat tenint un paper destacat en la política catalana. Maragall, Valls, Tura, Montilla, Nadal, Baltasar, Carretero i Ausàs, per citar-ne alguns. N’hi ha un grapat. Els ajuntaments han estat un autèntic laboratori de la política
Fa trenta anys dels primers ajuntaments democràtics. Aquesta nit al 30 minuts de TV3, que és la cadena de televisió pública que ho fa tant bé perquè fins i tot un conseller qüestionat del Govern la critica en l’entrevista d’aquest diumenge destacada a la portada d’El Periódico, vèiem el reportatge Barraques. L’altra ciutat. Un gran
A Catalunya s’ha posat de moda que cada partit polític disposi d’un artefacte digital propi o proper. És barat i fa bullir l’olla. Fa dècades d’això se’n deia pamflets o diaris de partit. Ara la cosa digital permet fer-ho amb pocs diners, ja que la moda dels blocs ha anat a la baixa entre els
Artur Mas va començar la construcció de la Casa Gran del Catalanisme, i el seu soci de coalició Josep Antoni Duran Lleida no va mostrar cap interès d’entrar-hi. Una mostra més de la fredor que impera entre les cúpules de Convergència i d’Unió. Però una cosa són les cúpules i una altra, i ben diferent,
La càrrega dels Mossos d’Esquadra contra els estudiants anti-Bolonya distreu l’atenció, i l’autèntic debat de fons passa desapercebut. Posi una porra a la seva vida i despisti. El pont aeri Barcelona-Madrid és a punt de trencar ponts. Els governs pateixen per l’estabilitat desitjada. El de Madrid perquè es queda sol. Més que mai. Ara, ni
A l’equador d’una legislatura que el President José Montilla pretén esgotar, el diari de l’esquerra publica una enquesta que apunta el retorn de CiU al poder. La suma de les forces d’esquerres no arribaria a la majoria absoluta (la voreja), i l’ascens de CiU situaria la federació nacionalista en una posició privilegiada per a formar
Vas a fer un cafè al bar i quan pagues amb un bitllet de 50 euros el cambrer et fa la broma. “No serà dels falsos, aquest bitllet, oi?” El cambrer et coneix, i el comentari queda en broma. Però llavors comentes la jugada i t’explica que aquesta mateixa setmana l’han intentat enganyar en dues
Viatge oficial del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, als Estats Units per inaugurar l’ambaixada de la Generalitat de Catalunya a Nova York. En la delegació catalana hi figurarà l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall [web] i l’expresident del Parlament Joan Rigol. Carod i Maragall tornen a viatjar plegats, si bé un és al Govern i
Ara que tot són cases grans o causes comunes, ara que el PSC es copia de CDC i pretén ampliar fronteres (qui havia de dir que l’obiolisme i el montillisme s’abraçarien a l’equador de la legislatura del Govern d’Entesa), el que està de moda és el perfil de l’independent. La casa gran del nacionalisme té
Declaració inèdita d’una formació política en els últims anys a Catalunya. La dirigent ecosocialista i diputada d’Iniciativa al Parlament Dolors Camats [bloc, Facebook] ha llegit una declaració d’ICV davant l’assetjament polític, econòmic i mediàtic [ACN: ICV-EUiA denuncia un “assetjament polític i mediàtic” contra ells i assegura que no cedirà a les “pressions”]. Recorda la resposta
De la xarxa al carrer. Després del ciberactivisme [Facebook, contra la massacre d’Israel a Gaza], la protesta s’extén al carrer [ACN: Unes 30.000 persones es manifesten a Barcelona per reclamar que s’aturi la massacre a Gaza]. Lluís Llach va criticar en la seva intervenció a la plaça Sant Jaume alguns departaments de la Generalitat (Vicepresidència
La política és escenificació. La negociació, també. La negociació política deu ser el summum de l’escenificació. I en l’escenificació, la gestió dels temps és essencial. El tempus de l’estira-i-arronsa, del teva-meva. Diuen que queda enrere el temps de l’èpica política [Xavier Bru de Sala a Directe: “La política viu un moment de gestió i no