Saül Gordillo www.saul.cat

Artur Mas va començar la construcció de la Casa Gran del Catalanisme, i el seu soci de coalició Josep Antoni Duran Lleida no va mostrar cap interès d’entrar-hi. Una mostra més de la fredor que impera entre les cúpules de Convergència i d’Unió. Però una cosa són les cúpules i una altra, i ben diferent, les bases. Unió Democràtica de Catalunya, el partit de Manuel Carrasco i Formiguera, s’ha caracteritzat els últims anys (dècades?) per un cert monolitisme. Tot a l’entorn de la figura de Duran, abans quan els democratacristians governaven i també en la darrera etapa a l’oposició. Duran, gran esperança blanca de certa cort mediàtica, ha estat el pal de paller d’un partit amb escassos satèl·lits amb vida pròpia: De Gispert, Rigol, Castellà i para de comptar.

Però la política està canviant, fins i tot la dels partits. Els crítics d’El Matí, únic col·lectiu que ha plantat cara a Duran i que es distingeix per un perfil netament sobiranista dins d’Unió, han decidit moure’s fora del partit, després de constatar que mentre tinguin Duran Lleida les passaran magres. De moment, han creat un diari digital. L’Agència Catalana de Notícies (ACN) ho va avançar la setmana passada. [ACN: El corrent El Matí impulsa un diari digital en la seva nova etapa]. Ahir mateix es van presentar públicament [ACN: El Matí es converteix en una associació política no partidista per aglutinar forces al marge d’Unió]. Fins aquí, tot relativament normal.

Però encara hi ha més. Resulta que sectors d’Unió i de Convergència han propiciat la creació d’un think tank democratacristià amb el nom de Joaquim Xicoy, que va ser president del Parlament de Catalunuya, absolutament aliè als tentacles de Duran i els seus acòlits. La millor mostra d’això és que hi ha dirigents propers a Artur Mas vinculats en l’operació, com, per exemple, el mateix gerent de Convergència, Germà Gordó. Ho acaba d’avançar, en exclusiva, l’agència nacional [ACN: Militants d’Unió i de CDC creen la Fundació Persona i Democràcia com a “think tank” democratacristià].

Com que cada vegada que alguna cosa trontolla a l’entorn de Duran, el dirigent i cap visible de la federació nacionalist al Congrés dels Diputats es posa nerviós, des de la cúpula convergent ja s’ha fet saber que l’operació no està dirigida per Mas. El dirigent convergent pateix per les inseguretats habituals del seu soci Duran i l’últim que desitja és haver de gestionar nous conflictes de parella. En definitiva, que la renovació d’idees i projectes també s’albira a Unió, de la mà d’històrics, valents, propers i alguns crítics que han decidit fer un pas endavant.