Fa trenta anys dels primers ajuntaments democràtics. Aquesta nit al
30 minuts de
TV3, que és la cadena de televisió pública que ho fa tant bé perquè fins i tot un conseller qüestionat del Govern la critica en
l’entrevista d’aquest diumenge destacada a la portada d’
El Periódico, vèiem el reportatge
Barraques. L’altra ciutat. Un gran treball. Com s’ha transformat Barcelona! De la misèria a la ciutat admirada. De les barraques al catàleg arquitectònic i el plató televisiu. Un tomb espectacular. Els ajuntaments democràtics han fet aquesta feina. Urbanisme transformador. Van heretar unes ciutats sense clavegueram, espais públics ni equipaments. Sense el més mínim dels recursos amb barris i zones marginals. I trenta anys després les viles i ciutats del país s’han transformat. Tot això està molt bé. Cal mirar enrere i dir-ho. Però també és cert que aquests dies la Barcelona més fosca i vergonyant està sortint a la llum.
La Barcelona corrupta. Agents del Cuerpo Nacional de Policía, funcionaris municipals, agents judicials, jutges substituts, advocats… El millor de cada casa. Una trama de trames de corrupció. Prostitució, drogues, llicències fraudulentes, prevaricació i corrupteles de tota mena. Encara s’ha d’aclarir, perquè aquí es barregen diverses trames. És fastigós, pressumpció d’innocència al marge. Han hagut d’intervenir els Mossos d’Esquadra i el fiscal que serà cap de l’Oficina Antifrau si tot acaba bé, és a dir,
Trapero i
Madero, perquè la Barcelona corrupta, la més fosca de la nit barcelonina, comenci a aflorar. Sobta la deixadesa municipal en algun dels casos. Hi ha reincidència. Caldrà veure com es depuren responsabilitats a nivell polític. Però la connexió Saratoga, Riviera, Ajuntament de Barcelona no pot quedar en això que
Hereu en diu
“un cas aïllat”. Diria jo. Fa trenta anys de poder socialista a l’Ajuntament de Barcelona, i
Trias diu tenir
una enquesta que apunta un tomb.