Blog d'en Xavier Mir

Joan Arnera: “La qüestió és que Reagrupament és Carretero. I els qui vulgueu
assemblees i flors i copets a l’esquena us apunteu a una altra cosa,
cony. Sense Carretero, no hi ha Reagrupament, perquè aquí no vivim a la
merda de Vendelplà i les coses no són sempre políticament correctes ni
fantàstiques per a tothom. Mala sort.” (…) “(L’efecte mediàtic, en tot cas, ha estat insuperable. Jo proposaria que
en Carretero dimitís cada dos o tres mesos, per anar sortint a la
televisió -és l’única manera)”

Ricard Vaqué: “El que ha fet Joan Carretero no és, com molts diuen, ni una traïció, ni
una covarda fugida, ni una rebequeria, sinó una jugada d’escacs calcada
de la de Felipe González en el 28è Congrés del PSOE, l’any 79.”

Jordi Colomer: “Les coses no s’han fet bé i crec que, essent com som, els bons, en aquest episodi hem tret el pitjor que portem dins.” 

Sebastià Alzamora: “Diu Joan Carretero que no vol perdre ni un segon amb
disputes internes i la veritat és que fa gràcia, perquè fins ara no
l’hem vist fer una altra cosa: com a conseller de Governació del primer
tripartit, com a militant d’Esquerra i ara, finalment, com a exlíder
del seu propi projecte, la gran especialitat de Carretero ha estat
protagonitzar disputes internes que invariablement acaben amb una
aparatosa aixecada de cul del metge de Puigcerdà, com li agrada que
l’anomenin. El guió de la seqüència també és sempre el mateix: quan
algú o alguns sostenen una opinió diferent de la del senyor Carretero,
ell proclama que no vol perdre un minut amb disputes internes i a
continuació plega d’allà on sigui, mentre afirma tot solemne que l’únic
que li interessa és la independència de Catalunya.”

Joan Bonada: “Reagrupament
avui, és més fort que ahir, perquè la militància de base, en un
exercici de maduresa política indiscutible, ha resituat el projecte
polític en la seva forma primigènia. Entristeix que hagin hagut de
plegar quatre persones que han treballat i seguiran treballant pel
país. Se’ns dubte. Però més enllà de les formes, aquesta crisi ha
reforçat la figura del projecte en tant en quant ha d’estar supeditat a
les possibilitats reals d’entrar al Parlament amb la major força
possible, i ho ha de fer, a més, amb figures fortes i empenta”

Quim Torra: “Nosaltres, els milers d’associats de
Reagrupament, ens hem vist abocats a una crisi que era exactament tot
el contrari pel que havíem estat treballant i defensant. Tot va
tornar-se fosc i obscur com la gola del llop. Senzillament, el
patriotisme havia anat deixant pas a la política. Cal no oblidar-ho i
si aquesta crisi, que ens ha deixat la moral i el cor esquerdats, ha de
servir per alguna cosa és per aquesta. (…) Si una eina s’espatlla en sortirà una
altra. Perquè el que importa és el projecte, la idea, el repte que
tenim al davant: la independència.”

Jaume Renyer: “Sóc un home de paraula i em sembla inconcebible que algú que ha dimitit
-per purgar els dirigents que no són del seu grat- s’ho repensi i que
els militants ho acceptin com si res hagués passat (convalidant així,
una actuació manifestament contradictòria amb els procediments
escrupolosament democràtics que hom pregona defensar).”