Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

3 d'octubre de 2009
7 comentaris

Reagrupats i ben il·lusionats

Ahir era a Vic, als Premis Blocs Catalunya, i avui sóc a Barcelona, a la primera assemblea nacional del Reagrupament Independentista. Aquí s’hi respira molta il·lusió. He trobat molts amics: Josep Sort, Víctor Tarradellas, Manel Bargalló, Xavier Martín, Antoni Gabarró, Eloi Perich, Jaume Marvà, Jordi Vilanova, Ramon Munné i molts i molts altres. No tots són reagrupats. Molts, com jo mateix, hi som com a convidats o blocaires. De fet, ja vaig ser en aquest mateix espai pel congrés de CDC.

No he arribat pas a primera hora. Ho he fet poc abans del parlament de Salvador Cardús, però per sort diverses persones m’han anat informant de les coses que m’he perdut. Mentre escric això són dos quarts i mig de sis i tot just s’han acabat les votacions per a la Junta i diuen que en tenen per més d’una hora per al recompte.

Reagrupament és un fet i com que s’ho han treballat molt, avui tenen les primeres satisfaccions. No té cap sentit dir encara que si això divideix l’independentisme. Com que ja és un fet, s’hi ha de comptar, i qui no hi compti en les seves anàlisis s’equivocarà.

  1. Em fa pànic l’intercambi de discurs d’alguns que passen d’aplaudir a la ERC tripartita a aplaudir a Reagrupament sense solució de continuitat i sense aclarir per res les posicions amb uns canvis de jaqueta que fan fredat, lliscant poc a poc cap a les posicions que intueixen guanyadores.

    És una de les coses que em fa descomfiar profundament de que en Carretero se’n surti. Una sola persona no és res, i molts companys de viatge no son gens recomanables.

    En Puigcercóns en deia ganduls, frikis i trepes, i si ho diu ell…

  2. És molt important que les dretes, els conservadors si voleu, tinguin una opció independentista per votar. Sinó Ciu queda en un matxembrat de no-sé-què-vull-ser-quan-sigui-gran-i-vaig-tirant. Ara sabem què la dreta no només té la pàtria a la cartera: ha aconseguit que el Bruc mediàtic li doni suport. Veurem si és capaç de no sucumbir davant les pressions de Ciu. Erc queda al seu lloc, on no s’hagués hagut de moure: amb el sobiranisme de progrés. Es va equivocar intentant substituir a Ciu o volent fer del seu braç armat. Eren les èpoques post-colomines. No oblidem que Erc aconsegueix el seu major sostre electoral quan presenta una proposta d’esquerres molt clara i quen el Psc treu els seu pitjor resultat electoral. Les Cup continuen al seu lloc: si fessin el pas al Parlament tindríem tres opcions sobiranistes que representarien l’espectre socio-econòmic de Catalunya. Veurem els resultats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!