El problema per a l’independentisme, des del meu punt de vista, no és tan aquest com el de l’abstenció. I aquí crec que el model del mercat és aplicable: l’oferta genera demanda. Estem venent independència a cabassos entre els uns i els altres, de manera que només caldrà triar l’eina. Cadascú la seva. I potser qui caigui en sectarismes i en agressions verbals es guanyarà més antipaties que no pas suports, però sigui com sigui el mercat parlarà. L’existència de competència a l’hora de vendre el producte farà que més persones s’hi fixin. I això segur que repercuteix positivament en la representació de l’independentisme al Parlament de Catalunya, en la suma.
Vicenç Villatoro s’expressava a l’Avui en termes semblants: “Si el Reagrupament no augmenta el perímetre del catalanisme, no genera
nous catalanistes o no en rescata de l’abstenció, el negoci haurà estat
dubtós: serem els mateixos de sempre, més escalfats, però més dividits.
La gràcia és que el Reagrupament serveixi perquè en vinguin de nous,
perquè n’hi hagi més. No fer més talls al pastís del catalanisme. Fer
més gran el pastís. “
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt ben dit, Xavier. A les eleccions de l’any vinent ningú amb consciència nacional catalana no es pot quedar a casa. I Reagrupament és un proposta fresca i engrescadora, cosa que cap altre partit no pot dir.
Totalment d’acord amb el què dius Xavier. Cap independentista a casa! Que tothom voti la seva eina, i vista la situació, potser és millor que hi hagi varies eines a triar. Ara, potser l’únic sector independentista reaci a votar per les eleccions nacionals, poden ser els votants més ideològics de la CUP, tal com es desprèn de l’intens debat d’aquest apunt de l’Adam Majó, regidor de les CUP a Manresa.
Salut i independència
Si el Sr. Benach fos coherent en el discurs, hagués guerrejat de valent quan el Sr. Puigcercós va expedientar el Sr. Carretero i els seus seguidors forçant-ne l’expulsió. La direcció d’Esquerra va manifestar que la preferien a tenir opinions incordiant dins del partit. Ara Esquerra te competència i la desacrediten pensant que els electors no ens adonem que la crítica que en fan en la mesura que és justa és una crítica a la seva forma de fer totalment ximple…
Crec que Reagrupament no suposa cap fragmentació, més aviat tot el contrari, l’objectiu bàsic no és altre que tornar a ubicar l’independentisme a la primera línia del panorama polític, (ERC, senzillament no compta) i tornar a començar com si en realitat mai hagués existit cap tripartit.
Hi ha potser una errada de fons a tenir en compte, m’explicaré!
Les persones hem votat a un partit polític per ideologia, per simpatia o per tossudesa, al menys fins ara… Y vet aquí la importància d’aquest fins ara!
Resulta que hi ha un referèndum per a votar Si o NO a una Independència de Catalunya, en una realitat d’ofec econòmic per part de l govern espanyol vers Catalunya i TOTS els seus ciutadans que hi viuen. La ciutadania va votar Independència sense dependència del “seu” partit tradicional de vot, aquest és el resultat de tan elevada recaptació del SI a les urnes.
Ara hi ha un partit, Reagrupament, que diu el mateix que va dir Arenys, sense colors de partits ni pors al cos. És un partit que crida a la gent a decidir el seu futur fent cap dins d’Europa seien al davant o, per el contrari, seguir dins la dependència espanyola a la cua de l’Europa perifèrica. La por més gran per una fugida de vots és a les files del PSC i del PSOE, i també de CiU, a més de donar ales per anar a votar als del no -vot que fins ara era la abstenció.
Replantegem la jugada altre vegada amb aquestes variables?
La Independència ara ja té el meu vot!