Si per a parlar de les eleccions presidencials d’octubre a Brasil i la irrupció de l’ecologista Marina Silva, havia recordat un antic post publicat en febrer del 2009 en el post anterior, en aquest vaig a recórrer a un altre, d’agost del 2010. (No pose els enllaços, ja que avui mateix han tancat la plataforma
Bàsicament hi ha tres esquerres al món. Hi ha una venuda, que accepta el mercat i la globalització en les seves formes actuals i que vol simplement humanitzar-la per mitjà de polítiques socials. Per a aquesta esquerra, només es tracta d’humanitzar l’inevitable. El seu programa és el programa dels seus adversaris, amb un descompte social
Quan les mirades són còmplices, juntes escriuen la mes bella novel·la d’amor ALÈX ROVIRA La complicitat és una idea immensament més valuosa que no pas la unitat. La complicitat parteix de la diferència. La unitat tendeix a esborrar la diferència. La complicitat accepta la complexitat. La unitat tendeix a simplificar. Aprendre a conviure en
Els vells llauradors solien endevinar el temps mirant el cel: si hi havia nuvolada i bufava el Llevant, plouria; per contra, si els núvols tenien certes formes i un color rogenc en caure el dia, auguraven un vent de ponent més o menys fort i indesitjable. No eren meteoròleg, molts no sabien llegir ni escriure,
Pere Eurotopia Quan un funcionari del govern de De Gaulle en Maig del 68, va desqualificar el líder estudiantil Daniel Cohn-Bendit ‘Danny le Rouge’ fent al·lusió al seu origen “jueu alemany”. L’endemà, el crit de batalla dels joves rebels era “Tots som jueus alemanys”. És per això que a hores d’ara ‘Tots som bascos, catalans
El BOE incorpora el dret a l’autodeterminació des de 1977. Per què diuen que la llei espanyola no ho contempla? pic.twitter.com/RFjyhplVhq — Alfred Bosch (@AlfredBosch) enero 10, 2014
En Freakonomics, un llibre d’un economista políticament incorrecte que explora el costat ocult del que ens afecta, recorre al tema de l’avortament, en el capítol IV, del que intente resumir alguns aspectes. ON HAN ANAT TOTS ELS CRIMINALS ? El 1966 un any després de convertir-se en el dictador comunista de Romania, NICOLAI CEASESCU il·legalitza
“Un moment polític passa quan la temporalitat del consens és interrompuda … La política no necessita barricades per existir. Però sí que necessita que una manera de descriure la situació s’opose a una altra, i que s’opose significativament.“ Jacques Rancière Les paraules són forces materials. Ens fan i desfan. Indignats, 99%, la gent de Tahrir…
Recolzant-se en els últims esdeveniments de l’escena política francesa , MICHEL SCHNEIDER en el seu llibre «Miroirs des princes» mostra com el narcisisme ha pres el poder relegant-ho de tota noció de bé públic . Però no només la classe política és acusada d’aquest narcisisme que està acabant amb la democràcia , també els tertulians
A Espanya, el període 1975-1976 va ser una època dominada per la por, a cavall entre un règim despietat i un règim continuista amb una cultura autoritària que no s’havia desmantellat i que amenaçava de dinamitar el procés de canvi en qualsevol moment, tal com, finalment, va succeir amb l’intent de colp d’estat del 23-F
La migració no és un tema nou, és inherent a l’origen i la història de la humanitat, però amb una situació de crisi com l’actual, el nivell de la desocupació i el pessimisme que acompanya el seu anàlisi a Europa és imprescindible. També a Europa la qüestió nacional i dels nacionalismes estan adquirint una intensitat perillosa.
S’està projectant a València un documental realitzat per KEN LOACH “L’Esperit del 45” – la victòria laborista britànica després de la guerra i la posada en marxa del programa socialista, perquè li desespera veure com el liberalisme econòmic , ara, roman dominant . 1945 , la contundent victòria del Partit Laborista de CLEMENT ATLEE sobre
Una emfàtica victòria a Baviera el diumenge per la Unió Social Cristiana (CSU), partit germà dels democristians de Merkel (CDU), es va veure enterbolida per les recents guanys en els sondejos de l’Alternativa per Alemanya (AFD) i el col·lapse dels liberals demòcrates del FDP en el ric estat del sud.
De “simple circ polític“ va rebre la premsa alemanya la compareixença de RAJOY en el debat del parlament sobre l’embolic PP/Rajoy/Bárcenas. “El debat va ser un gran circ polític, com tantes vegades al Parlament espanyol”; “A Espanya hi ha un problema estructural” o “quatre cinquenes parts dels espanyols creuen que les denúncies de Bárcenas sobre