“Un moment polític passa quan la temporalitat del consens és interrompuda … La política no necessita barricades per existir. Però sí que necessita que una manera de descriure la situació s’opose a una altra, i que s’opose significativament.“
Jacques Rancière
Les paraules són forces materials. Ens fan i desfan.
Indignats, 99%, la gent de Tahrir… han estat ingredients constitutius de les places, absolutament determinants per obrir com a llocs comuns, desplaçant les identitats que ens separen quotidianament. Per obrir espais de tots i de ningú necessitem deixar de ser el que la realitat ens obliga a ser: la força de l’anonimat. Però paradoxalment l’anonimat no consisteix en el rebuig dels noms, sinó més aviat en assumir un nom compartit. Un nom de qualsevol contra els noms separadors.
Segons Rancière , una ficció política fa tres operacions simultànies: crea un nom o personatge col·lectiu, produeix nova realitat i interromp la que hi ha.
La ficció política interromp i crea , crea i interromp. Simultàniament. És un poder de desclassificació i un poder de creació. Fa el comú desfent, desfà el comú i el refà.
En l’article, el filòsof i escriptor AMADOR FERNANDEZ-SAVATER, aplica la teoria de la ‘ficció política‘ de Rancière a quatre moments polítics, o com diu ell: “Però gairebé podria dir el contrari: són aquests exemples viscuts en primera persona els que m’han permès entendre interiorment les reflexions del filòsof. En realitat es tracta d’una trobada, com sempre que esdevé el pensament, entre el que llegim, el que vivim i el que inventem pel nostre compte, sense saber molt bé què pol·linitza què.” Per acabar amb un extens enunciat sobre el moviment 15-M com a funcions inclusives i polítiques.
La Revolució Francesa i nova identitat inclusiva, ‘Homes ciutadans‘ i la Comuna de París i el ‘proletariat‘.
Maig del 68 i ‘Tots som jueus alemanys‘ La Revolta dels alemanys de l’est al 89 i ‘Nosaltres som el poble‘ En tots ells hi ha un desdoblament per adoptar una nova identitat fictícia i emancipadora però sempre amb conseqüències reals.
Finalment dins de la ficció del 15-M parla d’Indignats, Persones, Occupy: som el 99% , Sol i el mateix 15-M. La data no indica tant una identitat, com més aviat un tall, un llindar, un punt de no retorn que interromp el temps homogeni de la repetició .
Aquests nous llocs, aquestes noves identitats fictícies, no són un espai al qual pertany, sinó un espai al qual s’ingressa per construir-lo.
Identitat i ficció, substància i esdeveniment, política literal i política literària. No hi ha fórmula per inclinar d’un costat la balança definitivament. Només podem construir i reconstruir, contra els llocs en els quals ens clava la destinació i les raons que els justifiquen, la confiança en les capacitats de qualsevol per donar-se un cos nou . Una i altra vegada , una i altra vegada.
POLÍTICA LITERAL Y POLÍTICA LITERARIA
Let the SOL in from Arianne Sved on Vimeo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!