ON HAN ANAT TOTS ELS CRIMINALS ?
El 1966 un any després de convertir-se en el dictador comunista de Romania, NICOLAI CEASESCU il·legalitza l’avortament. <<El fetus és propietat de tota la societat -va proclamar -. Qualsevol que evite tindre fills és un desertor que renuncia a les lleis de la continuïtat nacional>>. Fins 1966, el país havia comptat amb una de les polítiques més liberals del món.
La taxa de natalitat va créixer enormement, però no per a la continuïtat nacional … el 1989. La fi va arribar. Ell i Elena -la seua dona- van tractar de fugir amb mil milions de dòlars, milers de persones els van perseguir i els van capturar, van ser detinguts i en un judici tan sumaríssim com rudimentari van ser condemnats i executats per un escamot d’afusellament el dia de Nadal.
Però on volen arribar els autors amb aquest cas? amb el reforçament d’un altre referent, a les conseqüències ocultes de la prohibició de l’avortament .
Aquest mateix dia, l’índex de criminalitat es trobava en el punt més alt als Estats Units. Quan en els noranta l’índex de criminalitat va començar a descendir tan ràpidament que va sorprendre tothom .
Es van fer mil i una conjectura per explicar aquest fenomen especialment espectacular a Nova York i tots els honors se’ls portà el recentment elegit RUDOLPH GIULIANI, però la reducció va ser a tot el país, en realitat perquè el 1973, disset anys abans, gràcies a la fallada del Tribunal Suprem en el cas <ROE contra WADE > la legalització de l’avortament es va estendre per tot el país. El veredicte redactat pel jutge HARRY BLACKMUN, es basava especialment en les dificultats de la mare potencial :
“El perjudici que l’Estat ocasionaria a la dona embarassada en denegar la seua elecció resulta evident … La maternitat , o l’augment de la descendència , poden imposar a la dona una vida i un futur angoixant. El dany psicològic pot ser imminent. La cura del fill pot posar a prova la seua salut mental i física. També hi ha l’angoixa, per a tots els involucrats, associats al nen no desitjat, i el problema de crear un fill en una família que ja és incapaç, psicològicament o d’una altra manera, tenir cura d’ell”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!