EUROTOPIA

Quan les mirades són còmplices, juntes escriuen la mes bella novel·la  d’amor

ALÈX ROVIRA

La complicitat és una idea immensament més valuosa que no pas la unitat. La complicitat parteix de la diferència. La unitat tendeix a esborrar la diferència. La complicitat accepta la complexitat. La unitat tendeix a simplificar. Aprendre a conviure en la complexitat és la clau de l’èxit. Aquestes idees que PERE CARDUS aplica per a defensar la independència catalana, en el seu article ‘CONTRA LA UNITAT’, a mi em serveix per a parlar de la societat distribuïda, del que també hem parlat tantes  vegades en aquest bloc.

Contra la unitat, complicitat i confiança. Allunyem-nos de les certeses absolutes i de les simplificacions. Acceptar la incertesa, aprendre a conviure en la complexitat, teixir complicitats entre diferents i actuar amb confiança. Aquest és el camí de l’èxit que, com deia el poeta: no és un camí planer.

En un altre article ‘Intel·lectuals implicats en la política’, ROSA CONDE, també parla de la importància de la complicitat i les xarxes entre politics i intel·lectuals en les distintes crisis passades.  També en la dictadura espanyola  franquista y la transició, el dels intel·lectuals no va ser un paper central, com havia passat en la Segona República. El seu paper va ser més aviat de complicitat i acompanyament, manifestant el compromís compartit.

Els intel·lectuals van saber veure el paper que havien de jugar, assumint ‘El pes de la responsabilitat’, com diu el títol del llibre de TONY JUDT sobre el paper de tres intel·lectuals francesos en diferents moments històrics: LLEÓ BLUM, ALBERT CAMUS i RAYMON ARON.

No va ser una cosa exclusiva d’aquest estament. Altres actors, un context sociopolític dinàmic (el moviment obrer, els estudiants, professors, veïns, moviments feministes i en general, la societat civil) ho van compartir. Responsabilitat i compromís són els conceptes que millor defineixen aquests anys de dificultats.

Ara ens enfrontem a un període de eleccions  amb una gran repercussió tant local com global i des d’una diversitat de grups important, el procés funcionarà si cadascú és capaç d’entendre el seu paper. Certament, la frontera entre els partits i la societat civil pot ser que es vagi diluint, però encara hi ha terrenys que és bo que siguin respectats per uns i altres.