La bretxa
El passat 9 de març a Caldes es commemorava el Tricentenari de l?assalt a la població per part de les tropes borbòniques. Fou el 14 de gener de 1714 quan les tropes borbòniques va assaltar la població obrint una ?bretxa? que encara avui és un carrer. Justament una de les activitats que es van organitzar en aquesta commemoració va ser posar una placa que recorda el fets al lloc mateix on van passar i una exposició al Museu Thermàlia que explica i posa en context aquells fets i que us recomano.
És bonic veure com la celebració del Tricentenari està servint per recuperar la memòria, sovint oblidada, de noms que han perdurat en el temps però que havien perdut el significat que tenien. Un cas és el d?aquest carrer de Caldes que la gent del lloc coneixia com a bretxa però que s?havia perdut la significació.
De fet a tots els nostres pobles gratant una mica trobes algun fet relacionat amb els fets de 1714. A Sant Feliu per exemple, el 16 d?abril de 1714 ?d?aquí pocs dies en farà 300 anys- s?hi esdevení un fet de guerra entre les tropes catalanes del General Amill i les del comandant borbònic Diego González que tenia base a Granollers. Esperem que l?Ajuntament de Sant Feliu sigui prou àgil per recordar aquesta efemèride i si més no per fer alguna activitat a l?entorn del Tricentenari com ha sabut fer Caldes.
Però els dos fets de Caldes i Sant Feliu, tenen un fil comú que lliga amb l?actualitat. Els fets de Caldes i Sant Feliu del 1714 neixen amb motiu de l?oposició de la majoria de pobles del Vallès a pagar nous tributs imposats pel comandant González per sufragar les despeses provocades per la guerra i el setge a Barcelona (pagavem la nostra pròpia repressió). L?actual augment de l?independentisme dels darrers anys també es deu a la desigualtat en el tracte, a la negativa a arribar al Pacte fiscal mentre per contra hem anat veient la proliferació d?infraestructures innecessàries arreu de l?estat, sovint sufragades amb diners que surten de Catalunya (pagem la nostra pèrdua de competitivitat).
El 1714 els diners que es recaptaven servien per reprimir els catalans i sufragar les aventures imperialistes de la nova dinastia borbònica, ara els diners que han sortit de Catalunya sovint han servir per sufragar les aventures urbanístiques, els aeroports i TGV innecessaris que han florit a tot l?estat. Mentre hi hagut bonança aquest espoli tot i ser conegut i estar comptabilitzat no ?revoltava? tant les consciències però quan entrem en crisi i els diners es fan més necessaris que mai, l?espoli encara es fa més palpable.
La bretxa d?ara que ens volen obrir no és física, com la de Caldes, però és una bretxa igual. La proliferació de càlculs sobre les balances fiscals pretén justament el mateix que el 1714. Obrir una bretxa confonent els fets, creant una cortina de fum sobre les dades amb economistes que no hem sentit nomenar mai i amb el President d?Extremadura (la comunitat més subsidiada) dient que som nosaltres els subsidiats. Enlloc de mirar d?equilibrar, de trobar solucions al desequilibri, de convèncer que quedar-se ens afavoriria actuen igual que fa 300 anys, negant l?evidència, obrint bretxes i sense cap concessió a la raó.
La història ens ensenya de nou, si en 300 anys no han après a estar junts, a compendre?ns, a seduir-nos amb arguments, a respectar-nos com el que som, llavors és millor fer cadascú la seva.