Fàcil tria, almenys per a mi: Esquerra Republicana de Catalunya. El que passa és que això era clar ahir, al llarg dels anteriors comicis. Avui, però, ho veig prou fosc.
CiU: el catalanisme conservador i, sobretot, gestual. D’horitzons nacionals curts i apamats. De dretes. Pragmàtic sense ambició. Nacionalista de poc gruix. Sinònim de pujolisme. També, ep!, amb coses bones.
ERC: independentisme xerraire. Amb pocs fets. Un desgavell governant. Sense idees clares i una tàctica confosa. El cas és que me’n refio ben poc, a hores d’ara.
Són com són, diuen. N’hauran après la lliçó?. Hi tornaran a fer costat al PSC-PSOE fent president en Josep Montilla?.
Massa interrogants. I triï allò que triï Esquerra hi haurà uns costos propis ben galdosos i grossos. Quina diferència, renoi, amb les idees clares del BNG i Batasuna!.
I si pactessin CiU i ERC?. Negre, també. Amb aquest estatutet –abonat d’una manera o altra per ambdós-, amb un enfrontament tan intens dins del camp nacional… les perspectives no són pas gaire ufanes.
No ho sé. Sabem què era CiU, sabem, però, que farà en l’etapa Mas? N’estem certs del què és ERC, canviarà d’ara endavant?. Molts, massa interrogants.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però el que espera des espera.
Hola Pere,
Hi ha dues afirmacions que m’agradaria que concretessis una miqueta:
1) ERC: un desgavell governant. Digue’ns casos concrets de desgavell d’Esquerra en el govern català. És bo saber de què estem parlant. No em refereixo a crisis mediàtiques, l’únic interès de les quals era fer mal a Esquerra i afeblir el Govern de Catalunya.
2) Quina diferència, amb les idees clares del BNG. Home, un partit que es un poti – poti de marxistes sense reconvertir, socialdemòcrats i centristes moderats; on hi caben des d’autonomistes fins a independentistes, passant pels federalistes; i que a més té un acord estable de col·laboració amb el centre – dreta basc i català (PNB i CiU), no crec que sigui un model de coherència ideològica. Per acabar-ho d’adobar, ha fet un pacte de govern amb el PSdG-PSOE, molt més espanyolista que no pas el PSC-PSOE, almenys el de l’etapa pre-Montilla. Si per a tu això és tenir les idees clares …
Hola Pere,
Hi ha dues afirmacions que m’agradaria que concretessis una miqueta:
1) ERC: un desgavell governant. Digue’ns casos concrets de desgavell d’Esquerra en el govern català. És bo saber de què estem parlant. No em refereixo a crisis mediàtiques, l’únic interès de les quals era fer mal a Esquerra i afeblir el Govern de Catalunya.
2) Quina diferència, amb les idees clares del BNG. Home, un partit que es un poti – poti de marxistes sense reconvertir, socialdemòcrats i centristes moderats; on hi caben des d’autonomistes fins a independentistes, passant pels federalistes; i que a més té un acord estable de col·laboració amb el centre – dreta basc i català (PNB i CiU), no crec que sigui un model de coherència ideològica. Per acabar-ho d’adobar, ha fet un pacte de govern amb el PSdG-PSOE, molt més espanyolista que no pas el PSC-PSOE, almenys el de l’etapa pre-Montilla. Si per a tu això és tenir les idees clares …
Quin embolic! La veritat, els votants d’ERC ho tenim fotut. No volem que vagin ni amb el Montilla, ni amb el Mas. Fins ara, jo era partidari de pactar amb CiU, però, cada vegada ho veig mes negre. El millor? A l’oposició. Però…
Mas i CIU, guanyaran, governaran sols, amb pactes puntuals del PSC-PSOE, ERC i PPC.
ERC no pot repetir el tripartit. PSC-PSOE ja els hi està bé un govern amic de Zapatero. ICV les veuen passar, emprenyats amb ERC i PSC. Els pperos, marginals.
L’any vinent a les municipals, els socialistes volen mantenir el poder als Ajuntament i Diputació, molts diners. No els importa perdre la Gencat de dalt.
ERC, la seva propera batalla són els Ajuntaments del Principat i si pot ser de la resta dels Països Catalans, la base popular per accedir al poder és molt important.